El salari del feixisme

L’estrafolari individu disfressat de búfal amb les seves pells, banyes, cara pintada, bruels i bandera american first s’ha convertit en la imatge icònica de l’intent de cop d’estat contra la democràcia instigat per Trump –des que va entrar a la Casa Blanc, val a dir–. Tothom ha vist què va passar dimecres al Capitoli, amb aquest personatge al capdavant de centenars d’assaltants disposats, així els ho demanava el president, a “lluitar fins al final” per impedir que “ens robin el país”. Robar el país? Qui i a qui? No perdem de vista els missatges de fons que l’extrema dreta inocula en les entranyes de les classes populars perquè tot fa pensar que tindran un deplorable però llarg recorregut si els canvis que necessita el món queden en pura cosmètica. Què ofereix Trump als seus seguidors/votants, la majoria dels quals formen part de l’anomenat exèrcit de perdedors de la globalització (treballadors blancs precaritzats, oblidats, ressentits)? Justament allò que als anys 30 l’escriptor i activista afroamericà Du Bois va definir com a salari psicològic, que ve a ser l’orgull de pertànyer a una raça superior que els compensa de la pròpia misèria econòmica i vital. D’això mengen? No, però alimenten l’odi, el victimisme i l’instint de descarregar la seva frustrada existència en els que encara estan pitjor. I en el súmmum de la perversió, s’identifiquen amb l’elit emmascarada de poble que els explota i menysprea mentre els envia com a estimats patriotes a salvar el país que ella els està robant. Res de nou: és el salari del feixisme que s’enfila amb la injustícia social.