L’oportunitat del futur

Si els governs fossin empreses, ara que estem immersos en el deliri de la precampanya, seria l’hora de fer balanç i exposar amb tots els pèls i senyals l’obra de govern i destacar allò que hem millorat i el que hem empitjorat; però com que són polítics no esperem que facin res d’això, honestament, i tampoc ho hem d’esperar de l’oposició, que la seva anàlisi sempre resulta excessiva i tremendista i gens objectiva. Però si ho haguéssim de resumir suaument diríem que per raons endògenes i exògenes ens hem empobrit i estem perdent fortalesa nacional lliscant per un pendent de decadència. Un país és fort si té una indústria potent; és la millor forma de ser admirat i respectat en el món. I nosaltres no tenim res millor si aspirem un dia a tenir un país lliure. I podem ser-ho? Bé, la resposta seria clara: ho hem de ser. I només amb aquesta voluntat ferma hauríem d’afrontar el futur postpandèmic. És per això que les pròximes eleccions són tremendament importants, perquè tenir un govern que sigui un bon govern és l’oportunitat del futur.

Per ara, encara estem en el ball de noms de les llistes i fora d’alguna declaració per als titulars no coneixem cap programa ni intencions de futur. I aquesta vegada no ens poden tornar a equivocar perquè no tenim temps. Més aviat tenim pressa. Una cosa hem de tenir clara i és no deixar-nos seduir ni per eslògans ni per adjectius qualificatius encantadors, necessitem veure propostes, que siguin molt ambicioses, però també molt realistes i deixar l’èpica per a uns altres temps.

Malauradament, tenim un atur escandalós, i si mirem el juvenil és dramàtic, i hem de tenir tots clar que només es podrà reduir en el moment que les empreses i els comerços es reactivin i se’n creïn de nous. No hi ha cap altra sortida. Cap administració ni cap govern podrà crear llocs de treball, només serà el sector privat qui ho pot fer i qui ho hauria de fer. I no tinc gaire clar que avui tothom ho comparteixi. Durant molt de temps l’opinió creada ha derivat les reclamacions de tot allò que era individual i privat cap als respectius governs, i aquests han estat covards i no ens han dit la veritat.

I què hem de demanar o, més ben dit, exigir al pròxim govern? Un govern amb gran experiència en la gestió perquè hem de saber que, ho hem vist ara, només els bons assoleixen bons resultats. Una estructura organitzativa pobra fa un mal treball i amb resultats pobres. I ara hem de maximitzar tots els recursos i tots els esforços. Com que venen temps difícils i de moltes crítiques, hem de reclamar als equips responsables molta motivació i hàbits de treball. Tenir un atur del 13,2% que ens situa entre els tercer del darrere d’Europa, amb la previsió que podríem arribar al 19% i a un atur juvenil del 40%, són arguments prou forts i dramàtics per fer un canvi de rasant i enfocar-nos amb totes les nostres forces a guanyar el futur. Això també vol dir ser ètics a l’hora de combatre els clixés dels autoanomenats progressistes i dir clarament que o fomentem, protegim i estimulem la iniciativa privada o no complirem cap objectiu per ser un país pròsper.

Dilluns passat el diari Ara publicava que en quatre anys sis mil grans fortunes es van traslladar a Madrid. Una notícia que la podem analitzar des de dos aspectes: a) són uns insolidaris i b) preguntem-nos per què ha passat això. I en aquest cas el govern ha de saber que som en un món de llibertats i obert i que les iniciatives del govern, fins i tot en el cas que puguin tenir una explicació ètica, sempre poden tenir efectes indesitjats.

El nou govern haurà de solucionar el finançament autonòmic, que tant ens perjudica per aquests milers de milions que marxen i no tornen. També haurà de fer plans amb les institucions empresarials i sindicals per incrementar la productivitat, ajudar les empreses a créixer de volum, ajudar-les a internacionalitzar-se, invertir molt en R+D+I, tutelar els emprenedors i ajudar-los perquè no s’hagin de vendre la seva empresa, reduir impostos... Com veuen, amb tot això i més que no he posat, no ho podrà fer un govern inexpert i de mitjanies.

És l’oportunitat que tenim per guanyar el futur.