Recordem Nahed, Leila i molts més

Qui recorda Leila Alaoui i Nahed Hattar? Escriptors, periodistes, fotògrafs, activistes pels drets humans caiguts pel seu compromís social i per la llibertat d’expressió, la llibertat de tots. Leila Alaoui, marroquina nascuda a París el 1982, enfoca la càmera cap al reconeixement de la diversitat, el retrat documental i la denúncia –migrants, refugiats de Síria, habitants oblidats d’àrees rurals perdudes amb la seva dignitat senzilla i elegant–, convençuda de la capacitat transformadora de l’art i de la comunicació. Amnistia Internacional li encarrega un reportatge sobre els drets de les dones a Burkina Faso i el 15 de gener del 2016 és greument ferida en l’atemptat d’Al-Qaida a Ouagadougou i mor el 18. Nahed Hattar (Amman, 1960), assagista, crític als corrents neoliberals i al sectarisme religiós, l’agost del 2016 publica a Facebook una vinyeta en què es veu un barbut al paradís, bevent vi i envoltat de dones, que ordena a Al·là que el serveixi, renti els plats i fregui el terra de la seva tenda. L’acusen d’insultar Déu i explica que la seva paròdia es refereix a la utilització que en fan els gihadistes –com a lacai del sectarisme– i a la recompensa que cobegen els màrtirs de la fe. El 25 de setembre, de camí a l’Audiència per ser jutjat, un fanàtic l’assassina a trets. Alaoui i Hattar, petita mostra d’un ofici de risc que en els últims 10 anys ha arrabassat la vida de més de 1.000 persones a moltes parts del món (d’altres, segrestades, empresonades, desaparegudes). No les oblidem, el seu treball és imprescindible. Demà, més informació sobre el cost i la necessitat d’una premsa lliure.