opinió
Famílies i residències, un binomi indissoluble
S’ha parlat molt i se segueix parlant de les relacions entre els familiars de residents i les residències que els acullen i, sobretot, de les dificultats per relacionar-se durant tots els mesos de la pandèmia, com també s’ha parlat del presumible enuig de les famílies per la manera com s’ha gestionat la situació. Una cosa, però, és la percepció que es pugui tenir i l’altra ben diferent és la realitat. Recentment, una enquesta feta per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials a prop de 800 famílies de residents de tot Catalunya puntuava amb un notable (8,1 sobre 10) el servei rebut pels seus familiars dins les residències de gent gran durant tota la crisi del 2020. En aquesta mateixa enquesta, el 80,7 per cent dels enquestats atribueixen a la sanitat pública la responsabilitat de la crisi sanitària.
Encara que es vulgui fer creure el contrari, ja ningú dubta que les residències han fet els deures i s’han preparat adequadament per fer front a la situació, incrementant els equips de protecció individuals, augmentant la sectorització, amb més aïllaments i millor maneig dels protocols, i, en definitiva, aplicant criteris de màxima seguretat i salut en les visites. I això s’ha fet tenint en compte les famílies, perquè les residències tenen clar que les famílies són part insubstituïble i corresponsable en la vida dels centres, i també són responsables en la prevenció per a les persones grans que hi viuen. I, en aquest sentit, les famílies també han fet la seva part dels deures aplicant rigorosament els criteris de mascareta, mans i distància i complint estrictament els protocols i la normativa vigent.
Conscients d’aquesta realitat, les famílies posen un 8 als protocols, la sectorització, l’aïllament i els criteris d’higiene aplicats en les residències, i un 7,4 a les restriccions de les visites. És a dir, aproven la realitat, allò que s’ha fet i allò que s’ha hagut de fer per protegir els residents, els professionals i els mateixos familiars. Alhora, les famílies són plenament conscients que, malgrat la preparació i totes les mesures aplicades, el virus pot entrar sense que això signifiqui cap deixadesa en la gestió. I si hi ha hagut casos individuals o particulars, no podem ni hem de generalitzar, perquè el sector de les residències per a gent gran ha estat proactiu des del primer moment a l’hora d’aplicar totes les mesures necessàries, dins de les seves possibilitats.
La responsabilitat de les residències rau en mantenir-se ferms a l’hora de garantir la salut física i emocional de les persones residents i treballadores, i per això cal seguir apostant clarament pels tests PCR, pels antígens i per la vacunació com a prevenció. I en aquest procés les famílies han de seguir essent una part fonamental com a part que són de la comunitat i del centre on resideixen els seus familiars.
Famílies i residències són ja un binomi indissoluble que alguns han volgut trencar fent creure que eren dos agents enfrontats amb interessos contraposats, quan en realitat es tracta de parts del mateix servei i de la mateixa atenció a les persones grans que han anat alhora i que estan anant alhora en l’interès comú d’oferir el millor servei i la millor atenció als seus familiars. I no hem de tenir cap dubte que junts superarem aquesta situació per molt dura o per molt difícil que resulti. Els reptes segueixen essent els mateixos: cuidar i protegir la gent gran amb la plena implicació dels seus familiars.