Politiqueria

Ja hem entrat a l’any 2021 i la ciu­tat de Girona té un dubte amb què pas­sarà amb els pres­su­pos­tos. El pri­mer capítol ja el vam tenir ahir en el ple en el debat sobre les inver­si­ons que el govern vol tirar enda­vant aquest any que pot endeu­tar-se. Cal fer un clam perquè uns i altres dei­xin la poli­ti­que­ria de baixa estopa per assu­mir cadascú les seves res­pon­sa­bi­li­tats. Els ciu­ta­dans ja estan patint prou els efec­tes sani­ta­ris i econòmics que està supo­sant la Covid-19, amb xifres esgar­ri­fo­ses de morts, amb mol­tes per­so­nes hos­pi­ta­lit­za­des, per un cos­tat, i per l’altre per­so­nes que veuen com penja d’un fil la seva feina, com estan en ERTO des de fa mesos o, pot­ser, en el pit­jor dels casos, sense ingres­sos des de fa temps pel com­pli­cat con­text actual que els aboca als ser­veis soci­als o als ajuts impres­cin­di­bles com ara de Càritas o Creu Roja, entre d’altres. No és tole­ra­ble que en un con­text greu de crisi gene­ral en molts sen­tits els par­tits seguei­xin com­por­tant-se com nens mal­cri­ats. El govern de la ciu­tat és qui pri­mer té el deure de bus­car con­sen­sos neces­sa­ris per tirar enda­vant els comp­tes, però la res­pon­sa­bi­li­tat també recau de manera inde­fec­ti­ble en l’opo­sició. Gua­nyem, el PSC i Ciu­ta­dans també han d’assu­mir la seva res­pon­sa­bi­li­tat perquè la ciu­tat pugui tirar enda­vant en moments com­pli­cats. El par­ti­disme té un límit i els ciu­ta­dans sovint aca­ben farts de bara­lles estèrils que aca­ben no apor­tant les solu­ci­ons per­ti­nents en cada moment. Per tant, seria hora que uns i altres, govern i opo­sició, dei­xes­sin de banda velles guer­res estèrils o boles de vidre mirant cap a les pro­pe­res muni­ci­pals, per asseure’s tots des de la gene­ro­si­tat. El govern ha d’adme­tre que si neces­si­ten l’opo­sició és perquè els ciu­ta­dans van deci­dir no donar-los la majo­ria. Men­tre que l’opo­sició també ha d’inter­pre­tar que el govern en mino­ria els dona l’opor­tu­ni­tat d’influir i inter­ve­nir per millo­rar els propòsits del govern. L’esforç ha de ser mutu perquè el pres­su­post del 2021 tiri enda­vant quan per­to­qui, per fer front amb garan­ties al tsu­nami de neces­si­tats soci­als que pot arri­bar al dar­rere de la pandèmia si les vacu­nes per­me­ten començar a resol­dre de mica en mica la situ­ació sanitària. Si no s’arriba a un acord, el fracàs serà col·lec­tiu per part del con­sis­tori i, pot­ser, els par­tits hi tro­ba­ran la res­posta de per què la gent sovint s’allu­nya de la política.