Concert

Els mestres de l'escola concertada estan dolguts. La tisorada del govern els afecta igual que els de l'escola pública, però a l'hora dels agraïments ningú es recorda d'ells. A més, els mestres de l'escola concertada acostumen a cobrar menys que els de la pública, i per això noten més la clatellada.

El nostre país, com el veí, té un problema secular amb l'escola que la dictadura va agreujar. De fet, en acabar la Guerra Civil, alguns van pensar a cedir tota la responsabilitat de l'educació a l'Església catòlica. Però la facció anticlerical del falangisme s'hi va oposar.

Es va reforçar una xarxa escolar doble: la privada, després concertada, i la nacional, després pública. Sovint, a l'escola nacional només hi anava la gent que no tenia altra opció o que no podia pagar-se la privada.

Aquesta situació va anar canviant amb el temps. A les escoles públiques, com a les concertades, es van anar incorporant noves fornades de mestres amb ganes de canviar les coses. Aquesta renovació va tenir efectes bons i altres de no tan bons. M'atreveixo a dir que part dels problemes que vivim ara van néixer d'aquella actitud de rebutjar tota autoritat. Actitud comprensible, perquè entre els grans mals provocats pel franquisme hi ha l'associació entre autoritat i autoritarisme.

Una altra actitud nascuda al principi de la Transició, que encara persisteix, va ser confrontar l'escola pública amb la concertada. Encara hi ha lemes hostils que es coregen en alguns actes per la qualitat de l'ensenyament que a mi, que crec en l'escola pública, m'irriten. Què deuen pensar els mestres de la concertada quan els senten?