Volem ser un gran país?

Tot i que comencem l’any amb la tràgica mort de més de 18.000 catalans durant la pandèmia de la Covid, una quantitat que es va incrementant, em nego a recrear-me en l’infortuni i a entrar en una espiral depriment i vull veure en aquest any nou els vestigis de les bones notícies que hi ha amagades sota la tragèdia de la pandèmia i a les quals potser no hem atorgat prou rellevància. D’entrada, i la més important, és que ja tenim vacuna i, si fóssim un país diligent, aviat hauríem de notar-ne els efectes beneficiosos en la sanitat i en l’economia.

En política internacional, dues notícies que em semblen de molta importància i que també tenen repercussions econòmiques: el relleu de Donald Trump i el d’Angela Merkel. El primer, perquè ha estat un líder extravagant, diria que paranoic, narcisista, populista i racista, i, com ens ha demostrat els darrers dies, amb un sentit democràtic molt fluix. Que la principal potència mundial estigui en mans d’un personatge així fa tremolar, i encara més pensar que el seu mandat s’hauria pogut allargar quatre anys més.

Hem vist amb quina facilitat els negacionistes, els terraplanistes, els populistes i els racistes, i no direm els seguidors de certes sectes messiàniques, poden ser seduïts pels seus líders fins a cometre delictes greus. Els fets del Capitoli eren totalment inesperats en un país de democràcia consolidada i només s’expliquen pel carisma messiànic i perillós del seu líder. Ara hem vist que el virus populista, com la Covid, si no es neutralitza, no respecta res. Només ens queda desitjar encert a Joe Biden per recosir aquesta societat tan dividida i refer la política interior i exterior d’acord amb els paràmetres que sempre havien tingut els Estats Units com a potència mundial.

La segona notícia important ha estat la designació del centrista Armin Laschet, president del land del Rin del Nord-Westfàlia, com a substitut d’Angela Merkel. Especialment per a la Unió Europea, aquest canvi tenia molta rellevància, perquè el pes d’Alemanya i el seu lideratge són fonamentals. L’atzar ha volgut que el darrer semestre del 2020 la presidència de torn hagi tocat a Alemanya, i només la cancellera Merkel podia doblegar el grup de països de la Unió Europea que es negaven a transferir diners extraordinaris al sud per combatre les destrosses econòmiques de la pandèmia.

A darrera hora es va haver d’imposar, un fet sense precedents i que Portugal, que ocupa actualment la presidència, hauria estat incapaç de materialitzar. Dels tres candidats a substituir la cancellera, el que té una política europea més semblant a la que ha aplicat la senyora Merkel és Armin Laschet, la qual cosa fa pensar que, si esdevingués canceller, hi hauria continuisme.

A casa nostra, l’ajornament de les eleccions –ahir suspès de manera cautelar i provisional pel TSJC– cadascú el va valorar, com deien abans, “segons com li hagi anat la fira”. És a dir, i això és patètic, segons els interessos partidistes o de classe. La veritat és que al final hi va haver un consens important per retardar els comicis, i és que la situació epidemiològica és terrible. Només es van desmarcar del consens el PSC i la gran patronal, simplement per càlculs electorals. Segurament el 14-F es podria haver preparat millor, però el govern no dona més de si.

Sembla que aquesta vegada alguns candidats no han entès que aquestes eleccions aniran molt clarament enfocades a l’economia i a la salut. La situació econòmica és tan inquietant que no deixa gaire marge per a la demagògia. El que els hem d’exigir és que les propostes siguin clares, i que no juguin amb la semàntica i el doble sentit. Per això, el que cal tenir clar és quina és la situació real de Catalunya, i és que algunes declaracions de certs líders evidencien una anàlisi poc realista de la situació del país i certa confusió entre desig i realitat. Políticament, un error molt greu.

Ara ens hem d’esforçar amb la migradesa de mitjans que tenim posant-hi tot el nostre saber. Seria bo que alguns llegissin, si no ho han fet, la biografia de Prat de la Riba per veure com la intel·ligència i el bon govern poden ser un bon antídot contra les dificultats econòmiques per fer coses grans i importants.