Exiliats, sí, i tant

Ho han estat des del primer dia, d’exiliats, igual que els que són a la presó són presos polítics, però la sentència del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les que denega definitivament l’extradició del conseller Lluís Puig tanca qualsevol debat. I més si la sumem al que havien decidit prèviament jutges belgues, escocesos i, sobretot, alemanys. La darrera sentència és una desautorització total al Tribunal Suprem, ja que deixa clar que aquest òrgan no era competent per jutjar-lo i, fins i tot, qüestiona que fos competent per al judici als presos polítics, ja que tots ells ja no eren aforats. De fet, algun no ho ha estat mai... Però, i aquí rau la clau del perquè són exiliats, la sentència deixa clar que s’ha vulnerat el dret fonamental, el del jutge natural o predeterminat per la llei. Però, a més, la sentència afirma que hi ha un “risc greu de vulneració dels drets fonamentals” de Puig si és extradit. Vaja, que havia de marxar per no ser víctima d’aquesta vulneració i, per tant, és un exiliat.

La sentència no diu res que no sapiguem, res que no quedi clar en llegir els informes dels fiscals o les resolucions de Lamela, Llarena o Marchena. Tot –no ens enganyem tampoc amb els impediments judicials als decrets per aturar la pandèmia– és política. Una venjança orquestrada per dinamitar el moviment independentista després de l’ensurt que va suposar l’1-O i, sobretot, la vaga general del 3-O. Tant és així, que l’Estat ha fet trampes, com diu també la mateixa sentència belga, en, per exemple, voler fer passar el presumpte delicte de malversació per corrupció, que forma part de la llista dels 32 pels quals l’euroordre s’executa automàticament.

Hi ha una cosa clara: si Puigdemont, Comín, Puig, Serret o Rovira no haguessin marxat, el seu nom també estaria en la llista de persones empresonades de manera “arbitrària” i “desproporcionada” que han de “ser posades en llibertat immediatament” segons Amnistia Internacional o el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU. I no cal perdre’s en comparacions, perquè cada cas és diferent i cada època també. No hi ha exiliats de primera i de segona, tots ho són.