Unitat i esperança. Ara, les polítiques

Com si fos un man­tra, la uni­tat va ser ahir el pal de paller del pri­mer dis­curs del pre­si­dent Biden. Apel·lació pre­vi­si­ble i alhora abso­lu­ta­ment necessària a una soci­e­tat pro­fun­da­ment enfron­tada, un dels pit­jors lle­gats de Trump. La recerca de con­sen­sos no serà fàcil: Trump ha exci­tat i legi­ti­mat vells con­flic­tes de fons, que es que­den com a símpto­mes de la violència estruc­tu­ral: racisme, desi­gual­tat econòmica extrema, bru­ta­li­tat poli­cial, fana­tisme religiós, nega­ci­o­nisme climàtic i pandèmic... El Par­tit Demòcrata és tan repre­sen­ta­tiu del sis­tema com el Repu­blicà. Per girar real­ment un full de la història i davant l’enorme des­a­fi­a­ment, a Biden i Kamala els calen, a més de dis­cur­sos morals com el d’ahir, polítiques molt valen­tes.