Pitjor a Somàlia? I què?

Diven­dres vaig pen­sar que als de Polònia sem­blava que, o bé els havia influït la Chacón, o bé ho havia fet Ciu­ta­dans. La cançoneta final del gag d'en Bob l'Esta­tut –un dels per­so­nat­ges més encer­tats de la tem­po­rada– sobre la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal tenia un dis­curs més propi de la for­mació d'en Rivera, que no pas del pro­grama. Així, el text treia ferro a l'afer de la sentència asse­gu­rant que els pro­ble­mes de països com l'Afga­nis­tan, Somàlia o el Perú són molt pit­jors que els nos­tres. I, tal­ment com s'havia expres­sat la dipu­tat popu­lar Dolors Mont­ser­rat en el gui­ri­gall que va ser l'Àgora del dia abans, s'apel·lava a la crisi per treure importància a la sentència. Cer­ta­ment, a Somàlia i a l'Afga­nis­tan tenen molts pro­ble­mes i Déu me'n guard de no tenir en compte la gent que pateix greu­ment la crisi econòmica aquí. Però, fran­ca­ment, què té a veure una cosa amb l'altra? O com que hi ha molts deso­cu­pats tam­poc hauríem de des­ti­nar diners ara mateix a la nor­ma­lit­zació lingüística? Quan ho faríem, doncs? Quan podríem par­lar del nos­tre futur, si sem­pre hem d'estar pen­dents dels greus pro­ble­mes dels altres?