Hipocresia, ètica i Covid-19

D’aquella lletania que de la Covid en sortiríem millors persones, ens en vam malfiar de seguida. Els aplaudiments del vespre sonen ara com l’aigua de la pluja, que cau i s’escola, carrer avall, pels desaigües. I no és només per la falta de respecte pel personal sanitari, que també, sinó per tot plegat una mica. Des de l’alcaldessa de Barcelona, que diu que no fa res mal fet en marxar de cap de setmana a poques hores del confinament municipal, fins a l’alcalde de Riudoms, que es vacuna per no malgastar la sisena dosi d’un vial. No han fet res mal fet, diuen. Però que no els han ensenyat mai allò d’actuar donant exemple? Han de ser justos i ens hi hem de poder emmirallar. No els demanem que siguin màrtirs, només que actuïn com ciutadans responsables, no com els qui conserven privilegis heretats o adquirits de nou. Però al pòdium de la falta d’ètica de la pandèmia hi ha les farmacèutiques. Després de recollir beneficis milionaris a la borsa amb l’anunci dels seus vaccins (visca la ciència i més recursos per a recerca!), ara ajustaran les dosis perquè no sobri ni una gota (ni la gota de l’alcalde de Riudoms) i, com que negocien directament amb els territoris, la cobraran a diferent preu a Europa i a Sud-àfrica, on hauran de pagar la d’AstraZeneca fins a 2,5 vegades més cara. Vergonya!