Castellanització

Aquests dies hem vist gent del cinema i la televisió, com Ventura Pons, Sergi Belbel, Neus Ballús i Roger Coma, donant la cara en una campanya en la qual denuncien com el món de l’audiovisual en català ha estat absolutament desatès al llarg de la darrera dècada, amb un finançament públic de mínims i sense cap política per adaptar l’audiovisual en llengua catalana a la nova era digital.

Alguns estudis sobre els hàbits de consum televisiu dels catalans recullen que l’oferta televisiva catalana arriba a poc més del 31% de la ciutadania, mentre que la televisió en castellà ho fa a més del 87%. El que encara no recull cap estudi és el procés de castellanització de mitjans públics com Catalunya Ràdio i TV3, amb entrevistes, comentaris i talls de veu on es prescindeix cada dia més del català, per no parlar del nivell de qualitat de la llengua. Aquesta desatenció lingüística en els mitjans públics es contradiu amb els objectius fundacionals de la ràdio i la televisió públiques.

Un té la sensació que hi ha certa deixadesa davant la imposició del castellà com a llengua dominant. El nacionalisme espanyol i tot el sector unionista fa temps que s’han aliat en contra del model de normalització lingüística, amb la complicitat dels tribunals i tots els poders de l’Estat. Sebastià Alzamora escrivia fa poques setmanes que “La llengua catalana és la que arrossega més sentències i més lleis (en contra dels seus parlants i del seu ús, per aclaparadora majoria) de totes les que es parlen a la Unió Europea”. Per cert, el català no és oficial a la UE perquè l’Estat espanyol s’hi ha oposat sempre de manera obsessiva.

Els experts fa anys que avisen de la progressiva desaparició del català. Sense anar més lluny, en aquesta mateixa columna, l’amic Joan Ferrerós ha escrit diferents articles sobre el tema i ha deixat molt clar com n’és de lamentable la situació de la nostra llengua. En un context tan hostil, es fa difícil entendre que la CCMA abdiqui de les seves funcions de protegir el català. Veient aquest panorama, el que no podem fer els ciutadans és donar-nos per vençuts i abaixar la guàrdia. I en aquest terreny hem de ser ferms, d’una banda, donant suport a les iniciatives de la Plataforma per la Llengua i, de l’altra, en les eleccions del 14-F, votant les opcions que defensen la llengua i alhora barrant el pas de l’extrema dreta al Parlament.