L’alcalde, el mossèn i la Guàrdia Civil

Crónicas de un pueblo va ser una sèrie de TVE que a la primeria dels setanta narrava la vida d’un poble de Castella. Els protagonistes eren l’alcalde, el capellà i el cap de la Guàrdia Civil. I era així en la ficció, perquè això era Espanya encara. L’alcalde, el capellà i la Guàrdia Civil. La sèrie va ser un encàrrec de Carrero Blanco per difondre les normes i la ideologia del règim, tot i que diuen els entesos que Antonio Mercero ho va dissimular fent més aviat un exercici de costumisme neorealista. Però era així. L’alcalde, el capellà i la Guàrdia Civil. I no només a Castella. L’star system de la meva infantesa encara incloïa l’alcalde –amb la nova hegemonia pujolista–, mossèn Manel –més Don Peppone el roig que Don Camilo– i el cap de la Guàrdia Civil. I recordo el cas del gos Cruyff, un gos petaner molt estimat a Matadepera. Qui el cuidava? El mossèn –i el taxista i el ferrater. El cas és que el pobre Cruyff va desaparèixer un dia en estranyes circumstàncies i quan van trobar uns ossos es va sospitar que podia ser el gos. Com a periodista novell vaig fer-ne una crònica costumista neorealista i vaig ser cridat a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil. L’alcalde, el capellà i la Guàrdia Civil. I aquí estem. Qui s’ha saltat la cua per vacunar-se? L’alcalde, el capellà i la Guàrdia Civil. Polítics, militars i només faltava el bisbe de Mallorca. De fet, si vols fer alguna cosa a les vuit del vespre només pots anar a missa. Els carrers tornen a ser de Manuel Fraga. I et pots saltar el confinament municipal per anar a un míting. Com diria la consellera, se’ns estan inflant els ovaris.