Mítings? No, gràcies

Tenen tota la raó de queixar-se, actors, músics, llibreters, universitaris, restauradors i altres grans damnificats per la pandèmia, que s’hagin de quedar a casa quan es permet una excepció en les restriccions sanitàries per assistir a mítings electorals. El dret a la cultura, a l’ensenyament, a guanyar-se la vida amb el propi treball, són menys importants que participar en un acte de campanya? Són els mítings serveis essencials? Ja que, finalment, sembla que tindrem eleccions presencials el 14-F, almenys la campanya –empastifaran també el carrer amb cartells?– la podríem fer virtual i evitar desplaçaments i riscos innecessaris. Deixar de celebrar mítings, que, sigui dit de passada, són de dubtosa utilitat. Per què no es pot aprofitar l’ocasió per potenciar debats, entrevistes serioses en xarxes i mitjans convencionals, per exemple? Actes que serveixin per enriquir la discussió, contrastar de veritat les diverses propostes polítiques, i arxivar d’una vegada aquests aquelarres buits de substància en què s’han convertit els mítings de sempre. Tota aquesta polèmica ens fa perdre molta energia i ens desvia del que realment ens cal: que els polítics s’expliquin i puguin ser interpel·lats, que sapiguem com pensen governar un país desballestat per la Covid i amb presos polítics i exiliats.