Ens esborren del futur

Molesten, no són un bon exemple. Nina Simone, compositora, cantant, activista pels drets civils; Lyudmila Pavlichenko, franctiradora de l’Exèrcit Roig contra els nazis; Emma Goldman, escriptora i infatigable oradora per la igualtat; Frida Kahlo, reconeguda pintora; Gata Cattana, poeta, rapera; Kanno Sugako, periodista executada per les seves idees; Valentina Tereshkova, cosmonauta que va volar a l’espai; la comandanta Ramona de l’exèrcit zapatista, que va combatre l’explotació de les dones; Antònia Fontanillas Borràs, militant antifranquista; Angela Davies, símbol de la lluita contra la discriminació racial; Rigoberta Menchú, líder indígena i Nobel de la pau; Rosa Parks, que no va cedir el seient a un blanc; Rosa Arauzo, defensora dels col·lectius LGTBQI; Chimamanda Ngozi Adichie, novel·lista i autora de Tots hauríem de ser feministes; Billie Jean King, gran del tenis que va plantar cara a la superioritat de l’home en l’esport. Es pot ben comprendre que amb tan rellevants demèrits cap sigui digne de reconeixement públic i encara menys que el seu rostre es plasmi en una pintura contra la violència masclista, on vas a parar, què és això? Ridículs invents de feminazis vestides amb burca ideològic. No és conya. Ara sembla que Ciutadans ha deixat sols l’Ominosa Veu i el PP en l’intent d’eliminar el mural de Ciudad Lineal, a Madrid, que té el detestable lema “les capacitats no depenen del teu gènere”. Alerta, que no s’aturaran,i s’entén, també, atès qui són i què pretenen: esborrar-nos del futur. No ens suporten actives, rebels, lliures.