Operació Catalunya

La nova operació Catalunya ja està en marxa al 101%. Des de tots els fronts. L’exministre Illa ja està oficialment dedicat a passar el rasclet a favor de l’unionisme entre els votants desencantats de Ciutadans. Al 101%. La pandèmia pot esperar, que hi ha objectius de més alta volada. El retorn de Catalunya a la moderació, a la llei i a l’ordre, és qüestió d’estat i bé val una dimissió. I un nomenament: Iceta ja exerceix d’home pont des del seu ministeri. No està sol, l’exgestor de la pandèmia, en l’operació, que es presenta –només faltaria– menys matussera, més polida en les formes que altres operacions de revelació divina. Res a veure l’exministre Illa amb l’exministre Fernández Díaz, llevat de la seva catalanitat. El candidat Illa compta amb el suport inestimable del front judicial. Com Illa, els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han considerat que el virus pot esperar i que les eleccions s’han de fer el 14 de febrer, si abans del 8 no decideixen el contrari. “Si no se celebren s’obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques”, diuen els togats. Res de política des dels tribunals i, provisionalment, a votar amb mascareta abans que passi l’efecte Illa, si és que mai ha existit. Els indults, a pas de tortuga, i de veus sobre la reforma del Codi Penal només se sent la d’Asens, que clama en el desert. D’amnistia, ni parlar-ne. I el Tribunal Constitucional ja filtra com acabaran els recursos dels independentistes condemnats pel Suprem: adhesió “indestructible” a l’alt tribunal i rebuig a la justícia europea.