El cas de Game Stop

Game Stop és una cadena de videojocs als Estats Units que cotitza en borsa. Amb la digitalització del sector, fa anys que pateix un llarg declivi i, fins fa poc, la seva cotització ho reflectia. Això va fer que fos l’objectiu dels hedge funds que venien a curt.

Vendre a curt consisteix en demanar en préstec unes accions per un termini definit i pagar-les al venciment al seu preu de cotització. Si l’acció baixa, ens embutxacarem la diferència entre la cotització actual i la futura menys una comissió. Si puja, haurem de pagar la diferència entre l’actual i la futura. És un mecanisme perillós perquè, així com el guany està limitat (no es pot cotitzar per sota de 0), les pèrdues poden ser il·limitades. Per això està limitat a grans inversors.

Aquest any passat ha estat curiós a borsa. La majoria de grans fons no han jugat bé les seves cartes i qui ha aprofitat les grans ocasions (el petroli a 0 spot al juny, la borsa americana a 2200 al març) han estat els petits inversors. Aquests tenien molt temps lliure per la pandèmia, diners extra amb els xecs de Trump i noves aplicacions com Robinhood que minimitzen les comissions per operar en les borses.

El component que faltava era la coordinació entre ells. A finals de l’any 2020 va popularitzar-se un xat de Reddit que recomanava valors on invertir, a vegades amb un to revolucionari anti-Wall Street, més llibertari que d’esquerres. Una de les recomanacions va ser comprar Game Stop, per fer la contra als grans fons que venien a curt. En pocs dies les accions han pujat de 20 dòlars a 469 i després han tornat a baixar, i han generat més de 5 bilions de pèrdues en els grans fons.

Tot plegat exemplifica una democratització dels mercats financers que és lloable però que és símptoma també de la inflació d’actius financers que han provocat els bancs centrals.