De set en set
Campanya en tercer grau
L’única cosa bona d’aquesta campanya electoral insòlita és que per primera vegada en tres anys els presos polítics han pogut fer campanya electoral des de fora. A l’espera que pugui sortir Carme Forcadell com més aviat millor, aquest cap de setmana ja hem vist diversos polítics represaliats participant en actes dels seus respectius partits, i també l’únic pres polític no-polític, Jordi Cuixart, fent un acte per l’amnistia al costat de desenes de represaliats.
A banda de l’alegria de veure’ls lliures, encara que sigui per pocs dies, una gestió hàbil del calendari ha permès que siguin al carrer en un moment crucial per defensar les seves candidatures i les seves propostes. Tots han cridat el vot independentista a mobilitzar-se, vencent la por –legítima– del virus i vencent el pessimisme i el cansament. Que petit és l’esforç d’anar a votar, al costat de l’esforç que estan fent totes les persones que fa tres anys viuen a la presó o a l’exili. Que petit és el risc d’acudir a un col·legi electoral al costat dels riscos que han corregut els quasi tres mil represaliats que hi ha al país. “Cada vot que es quedi a casa és un vot pel 155”, va dir Dolors Bassa sortint de la presó, i no hi ha millor ningú que els presos per recordar-nos-ho.
El bloc del 155 ha forçat les eleccions, ha imposat una data i una campanya perquè es veien vencedors. Però no comptaven que l’independentisme no està vençut, sinó que podria superar el 50% dels vots segons el CEO, i és amb aquesta actitud que han sortit els presos a fer campanya.
Tots sabem que el tercer grau no durarà gaire. És igual que ja hagin complert una quarta part de la condemna, que faci tres anys que estiguin tancats, que el servei de classificació consideri que els pertoca aquest dret. La fiscalia es mourà ràpidament per revocar-lo, perquè el PSOE també l’afina i perquè el Tribunal Suprem ja espera poder-lo tombar amb un argument, per ells tan irritant, com és la manca de penediment.