Les vacunes feien patir, fan patir i faran patir

Les vacunes COVID-19 feien patir. Arran de l’inici de la crisi del coronavirus, es van abocar uns recursos ingents (humans i financers) al desenvolupament de vacunes de protecció enfront el nou virus. El 17 de juny del 2020, sense disposar encara de cap resultat definitiu, la Comissió Europea va presentar una estratègia de vacunació a escala europea, per tal d’accelerar el desenvolupament, la fabricació i la utilització d’unes vacunes que trigarien encara uns mesos a ser comercialitzables. També durant l’any passat, la Comissió va assolir acords amb empreses productores en nom dels Estats Membres i va definir un repartiment equitatiu i solidari, seguint criteris de població a tot l’espai europeu.

Les vacunes COVID-19 fan patir. Només unes setmanes després d’iniciar la campanya de vacunació a Europa, s’han donat retards en els subministres. Per aquest motiu, la Unió Europea està exigint el compliment dels termes i les condicions dels contractes signats amb les empreses farmacèutiques, que diuen estar reajustant la producció. Però un motiu de l’endarreriment sembla ser la venda de part de la producció a països tercers que, presumiblement, estan disposats a pagar preus més elevats als pactats amb la Comissió Europea.

Les vacunes COVID-19 faran patir. La Unió Europea té una mala peça al teler; cal reconèixer que el poder de les empreses farmacèutiques és hores d’ara superior al de les institucions comunitàries, atès que la vacunació és urgent per a millorar la situació epidèmica a curt termini. Fa unes setmanes, l’avui ex-ministre de sanitat espanyol va assegurar que a l’estiu s’aconseguiria la immunitat de ramat, és a dir, un 70% de població vacunada. Calculadora en mà, a Catalunya això voldria dir vacunar unes 5.300.000 persones en sis mesos. Si tenim en compte que una de les vacunes que s’estan administrant requereix dues dosis consecutives, farien falta pel cap baix uns 8.000.000 de dosis. Comptant que d’aquí a l’estiu (posem final de juliol) hi ha 180 dies, llavors s’haurien d’administrar unes 45.000 dosis diàries en termes mitjans. Segons el Departament de Salut de la Generalitat, el dia amb més administracions des de l’inici de la campanya fou el 8 de gener, amb 17.472 dosis, una xifra molt allunyada del promig necessari, que gairebé ningú dubta que serà impossible d’aconseguir. Mentrestant, es van coneixent comportaments insolidaris i oportunistes de determinades persones i col·lectius que se salten l’ordre de prioritats marcades pel programa de vacunacions. També és incerta l’efectivitat de les vacunes davant de l’aparició de noves soques del virus. Caldrà veure el curs dels esdeveniments per a saber si d’aquí a 180 dies algun d’aquests ’patiments’ per les vacunes s’ha esfumat.