Barcelona està nua

Periòdicament es genera un debat sobre la nuesa que implica una sèrie d'asseveracions que queden lluny del sentit comú. Això és així perquè la perspectiva sobre la nuesa, tant des del punt de vista moral, com des del punt de vista d'educació, està clarament influenciada per la cultura judeocristiana que és la que exporta arreu del món el negativisme sobre la nuesa. Amb el repunt pertinent victorià en el cas anglosaxó o nacionalcatòlic en el cas espanyol. És per això que a una persona que fa nudisme, encara que només sigui al tors, se li atribueixen actituds poc edificants, de mala educació. Però aquesta és una percepció que de fet depèn del receptor més que d'una consideració sociològica general. I a ningú se l'obliga a anar nu pels llocs. És el qui ho veu qui se sent afectat i intenta imposar el seu concepte moral mirant d'obligar el nu a vestir-se «apropiadament». És com aquell senyor que al metro fa uns dies renyava un parell de nois que es feien un petó amb un «quina poca vergonya, no respecten ni que hi hagi nens». Però alguns viatgers en realitat ens vam sentir ofesos pel comentari d'aquella persona gran i no pas per l'actitud dels dos nois. Tot això ho dic perquè a Barcelona i en alguna altra ciutat costanera s'ha generat com una mena d'obsessió estiuenca sobre la gent que passeja curta de roba. I aquest és el principal problema de la ciutat? Nus o vestits, ens ho hem de fer mirar!