A Pablo Hasél

Ben­vol­gut Pau Riva­du­lla; ben­vol­gut Pablo Hasél: sé que ho deus estar pas­sant mala­ment, perquè per ferm que un sigui, per més que un tin­gui clares les seves con­vic­ci­ons, la pers­pec­tiva que en els pro­pers dies et detin­guin i aca­bis a presó no és tam­poc una situ­ació ni fàcil ni desit­ja­ble. L’Audi­en­cia Naci­o­nal et va donar deu dies, que s’aca­ben aquest diu­menge, perquè ingres­sis voluntària­ment a la presó per com­plir la con­demna pel delicte d’enal­ti­ment del ter­ro­risme, d’injúries i calúmnies a la monar­quia i a la poli­cia que t’atri­bu­ei­xen pel que dius a les lle­tres de les teves cançons. Dius que no ingres­saràs voluntària­ment a la presó, i que tam­poc t’exi­liaràs, i que en tot cas que et vin­guin a bus­car perquè la ver­go­nya és seva. Ho entenc. Però no vol­dria des­per­tar-me un dia d’aquests amb la notícia de la teva detenció sense dei­xar dit que ho trobo injust, exa­ge­rat i molts altres adjec­tius que em pas­sen pel cap. “No fa falta estar d’acord amb mi per veure que això és un atac a la lli­ber­tat d’expressió”, deies l’altre dia a Lleida, quan vas com­parèixer públi­ca­ment per dir que no ingres­saràs a la presó voluntària­ment. Tens raó. A mi no m’agra­den, algu­nes de les lle­tres de les teves cançons –em passa el mateix amb les de Val­tonyc, i també li ho vaig dir–, però d’aquí a anar a la presó hi va un bon tros. Quin coi de país és, aquest que empre­sona els rapers per les lle­tres de les seves cançons? No soc monàrquic, i tam­poc m’agrada el rap. Pro­ba­ble­ment mol­tes de les crítiques que des­pre­nen les teves lle­tres i algu­nes de les piu­la­des les com­par­teixo, tot i que no en com­par­teixo les for­mes. Deu ser per això que jo no soc raper. Que et con­dem­nin per injúries a la monar­quia, a hores d’ara, sabent el que sabem de la monar­quia, em sem­bla una broma de mal gust. I que aquests dar­rers qua­tre anys hàgim sabut de tres con­dem­nes con­tra rapers –Sha­hid (La Insur­gen­cia), tu i Val­tonyc–, alguna cosa deu voler dir sobre l’Estat en què vivim i també sobre la seva lli­ber­tat d’expressió. La llista dels països que posen a la presó artis­tes per delic­tes d’opinió i el qua­li­fi­ca­tiu que reben són de tots cone­guts. Ànims, Pau.