De reüll
Les que es van quedar
Elvira Ruscalleda Maymí tenia 32 anys quan el 8 de febrer del 1939, com tots els treballadors municipals de Girona, va haver de jurar fidelitat al nou règim. En el seu expedient de depuració, hi consten els testimonis del metge Narcís Figueres i del farmacèutic Miquel Franch, que destaquen “bona conducta“ durant “el període roig”. La van sancionar amb un any de suspensió de sou i feina. Netejava els urinaris de Sant Agustí a 25 pessetes per setmana. Ella és una de les cinc dones i setanta homes, personal de l’Ajuntament, sancionats per les autoritats franquistes. Fa 82 anys, molts van traspassar la frontera aquells primers dies de febrer. Intel·lectuals, escriptors, polítics, militants amb més o menys responsabilitats durant la guerra, noms reconeguts que han escrit llibres i noms que només recorden els seus descendents. Molts es van quedar, vençuts i sumits en un silenci que s’ha heretat. No se’n parlava. Es guardava a dins. Com tot el que fa mal. La Carme Tardé era companya de feina de l’Elvira. La Josefina Maresma i la Carme Nicolau netejaven l’escola Bruguera. I la Pilar de Palol n’era mestra. A totes, els feixistes les van castigar amb mesos de suspensió de sou i feina. Elles no tindran cap placa, però escrivint els seus noms els restituïm una dignitat que mai van perdre.