‘Libertinaje de expresión’

Al text de la sentència de l’Audiencia Nacional que condemna Pablo Hasél per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona i les institucions de l’Estat, s’afirma que els tuits del raper són una manifestació del “libertinaje de expresión”. Em recorda allò que, durant la meva infantesa viscuda en els últims anys del franquisme, sentia sovint: “No es libertad, sino libertinaje.” Per als franquistes, qualsevol expressió de la llibertat era llibertinatge. També deu ser així per als jutges de la “Sala de lo Penal” que han format part del tribunal en el judici contra Hasél. El llenguatge anacrònic delata la pervivència d’un antic règim dins de les estructures d’un Estat que es vanta de democràtic però té activada una maquinària contra la llibertat d’expressió (allò que converteixen en libertinaje) mantenint en el Codi Penal la tipificació d’uns suposats delictes, cosa que, a més, va agreujar-se amb la llei mordassa del PP i que tot just ara el govern de coalició PSOE-UP comença a pensar en reformar o, almenys en el cas de la formació que lidera Pablo Iglesias, en suprimir.

La “Sala de lo Penal” de l’Audiencia Nacional és un dels nius amb els quals el PP, dipositari del llegat dels contraris al “libertinaje de expresión”, manté el seu pes en el Consell General del Poder Judicial. I és així que, incomodant de passada el govern espanyol actual, les seves sentències polítiques fan presos polítics. A part de la defensa, evidentment, el ministeri fiscal, que va actuar com a única acusació en el procés, ha demanat la suspensió de la condemna, però els jutges que van sentenciar contra Pablo Hasél volen que entri a la presó. Que això sigui així és un escàndol, però s’ha de tenir present que ja ho era un Codi Penal que, durant tota la democràcia, ha permès multar desenes de persones per injúries a la corona i tota la resta.