Política i cultura

Els podria par­lar dels resul­tats elec­to­rals de diu­menge, però pre­fe­reixo par­lar-los de cul­tura. Podria diva­gar sobre l’auge de l’extrema dreta, però em decanto per recor­dar la mera­ve­llosa història d’Italo Cal­vino i el seu Si una nit d’hivern un viat­ger, que em va cap­ti­var des de la pri­mera plana. Alguns lec­tors pot­ser vol­drien que em centrés en com ha cres­cut l’inde­pen­den­tisme i reforcés el mis­satge que s’ha superat el 50% del vot, per bé que m’inclino més per per­dre’m pels pai­sat­ges dòcils del Mar d’estiu de Rafel Nadal i dei­xar-me arros­se­gar pels per­so­nat­ges, casu­als o no, que l’escrip­tor es troba en els seus viat­ges. Podria tren­car una llança perquè els par­tits se cen­tres­sin a llui­tar con­tra la crisi sanitària i la social, que ja veiem acos­tar-se, però soc dels que opten per dei­xar-se ama­nya­gar pels lli­bres de Paul Aus­ter, amb històries que pot­ser expli­quen poc, però que ho rela­ten tot. Podria ver­sar sobre l’abs­tenció pro­vo­cada per la pandèmia o per la des­a­fecció, però veig molt millor opció pas­se­jar per la Costa Brava amb la ploma afi­lada i sem­pre exacta de Josep Pla, encara que sigui una sor­ne­gue­ria política­ment incor­recta amb deter­mi­na­des temàtiques de l’àmplia obra de l’empor­danès. Podria ser més banal i cen­trar-me en com ves­tei­xen, par­len o es mouen els can­di­dats que ara pas­sa­ran a ser dipu­tats, però em ve més de gust refu­giar-me en la iro­nia de Tom Sharpe i el seu gran Wilt i les seves peripècies. Els podria deta­llar els fulls de ruta, sovint per­duts, d’una i altra for­mació per arri­bar a l’anhe­lada inde­pendència, però em cap­tiva molt més recórrer amb entu­si­asme el lli­bre de con­tes de José A. Donaire, que em per­met enllaçar amb el millor Cal­ders o la minu­ci­o­si­tat de Quim Monsó i els seus tex­tos embri­a­ga­dors d’alta lite­ra­tura. Els podria mare­jar amb les dates en què ara caldrà seguir la política cata­lana fins a tor­nar a tenir pre­si­dent, però m’amago en el tren­ca­clos­ques enne­grit en què es con­ver­teix A sang freda, de Tru­man Capote, i en els lli­bres més de quilòmetre zero de la col·lecció de Lli­bres del Delicte. Fins i tot els podria par­lar de com la política cata­lana pot impac­tar ara en la política de La Mon­cloa en els pro­pers mesos, però em sedu­ei­xen encara més les històries d’amor sen­zi­lles i sen­si­bles de Xavier Bosch. Els podria par­lar de l’efecte Puig­de­mont o, si ho pre­fe­rei­xen, de l’efecte Illa, però con­ti­nuo tro­bant més enri­qui­dor per­dre’m per una lli­bre­ria i recórrer amb la mirada o tímida­ment amb el dit els lloms dels lli­bres que em cri­den l’atenció, ja sigui pel títol, l’argu­ment o la banal por­tada esco­llida. Pot­ser no els he par­lat de política, però pot­ser par­lant-los de cul­tura i de lli­bres només he estat par­lant de política. I recor­din: els dis­sab­tes ja poden obrir les lli­bre­ries. Ara, ja pas­sa­des les elec­ci­ons, mirin més de lluny la política i acos­tin-se més a la cul­tura.