Opinió

LA GALERIA

Tants caps, tants barrets

La realitat és tossuda i els efectes devastadors de la pandèmia no han comportat que el vot anés cap a postulats unionistes

Les declaracions dels diferents líders polítics en què valoraven les eleccions de diumenge et deixen amb la sensació que la majoria deuen pensar que els electors som una colla de babaus. O simplement viuen en una realitat paral·lela. Tenint els mateixos diputats d’ERC i sabent que hi ha majoria independentista, Illa s’autoproclama salvador del país i es presenta a una investidura inviable. Albiach veta Junts com si els seus vots fossin decisius. La CUP ha de decidir d’una vegada si entren en el joc de la política parlamentària o si continuen en les trinxeres fent de franctiradors. Aragonès vol fer un govern de concentració i d’esquerres que estaria molt bé, llevat que pretén unir uns antagonistes que no lliguen ni en pintura, o potser forma part de la seva estratègia per després provocar pactes que ara (ni llavors) no s’entendrien. La realitat és tossuda i els efectes devastadors de la pandèmia en els àmbits social, econòmic i, sobretot, sanitari no han comportat que el vot anés cap a postulats unionistes ni de dreta. És indiscutible que l’abstenció ha augmentat de més de 20 punts, però les eleccions del 2017 es van produir en un context extraordinari que va fer mobilitzar tothom. Tot i la victòria pírrica de Cs (vista l’evolució que han tingut i la seva contribució al país!), l’independentisme va mantenir la majoria absoluta, que ara ha incrementat. A més, el 2017 Cs i PP sumaven 40 diputats. Avui, Cs, el PP i Vox arriben a 20. És molt curiós el cas de Vilamalla, on els ultradretans han estat els més votats, com també és significatiu que Sales de Llierca és l’únic municipi gironí on ha guanyat la CUP, que per primera vegada ha aconseguit dos diputats. La realitat és inapel·lable: sumant tots els vots independentistes, se supera la franja del 50%. El PDeCAT va obtenir a la ratlla de 77.000 vots, i Primàries i el PNC, 10.000 més. Si s’haguessin sumat als de Junts haurien estat quatre o cinc diputats més. El PSC n’hauria perdut i també Vox, mentre que ERC i la CUP en guanyaven un més. Però ja ho sabem, tants caps, tants barrets, és a dir, es manté la incapacitat d’articular un moviment independentista fort sense escletxes, deixant les bajanades penjades darrere la porta. S’ha demostrat a bastament que l’electorat és fidel i tossut, quan tardaran a donar-nos satisfacció? Per acabar, és vergonyós que la fiscalia hagi esperat a dilluns per recórrer contra el tercer grau dels presos polítics. No hi ha paraules.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.