Creix la repressió al Sàhara ocupat

Humiliació i violència, el món n’és còmplice, els ha deixat sols. 13 de gener del 2021, Mohamed Lamin Haddi comença una vaga de fam per protestar pel tracte inhumà que rep a la presó de Tiflit 2 (Marroc): pallisses, negació d’assistència mèdica, 10 anys tancat, 3 en cel·les d’aïllament, sense visites. 12 de febrer, les forces especials segresten Ghali Bouhala i Mohamed Nafaa Boutasoufra a Al-Aaiun, els acusen de possessió de drogues –la justificació habitual– els porten a la presó negra, forat de tortures, terroritzen les famílies, destrossen les llars; una germana de Bouhala ho grava. 13 de febrer, ataquen la casa de Sultana Khaya, a Bujador, a ella l’apedreguen, a la seva germana li trenquen la boca; Sultana viu permanentment assetjada i sota arrest domiciliari (93 dies), amb les finestres tapades perquè no pugui filmar des de dins les patrulles que l’impedeixen sortir (font: Équipe Média: agència de premsa del Sàhara Occidental que intenta burlar el bloqueig informatiu de Rabat). Des del trencament de l’alto el foc, el 13 de novembre passat, la repressió contra els activistes i la població civil del Sàhara ocupat s’ha endurit fins a l’extrem que il·lustren aquests casos, una petita mostra d’infinites agressions, judicis sumaris, desaparicions forçades. Ho denuncia de nou el Moviment Català en Suport del Poble Sahrauí i reclama a l’Estat espanyol i al Consell de Drets Humans de l’ONU que assumeixin la seva responsabilitat envers aquest territori lliurat il·legalment al Marroc el 1975. Mentrestant, també s’ha de dir, continua l’espoli dels seus recursos naturals.