Ràbia

Aquest cap de set­mana calia mirar les xar­xes. Dese­nes d’imat­ges de l’actu­ació poli­cial durant les mani­fes­ta­ci­ons a favor de Pablo Hasél i per la lli­ber­tat d’expressió feien basarda. Men­tre els mit­jans en mans de la “gent d’ordre” es dedi­ca­ven a mag­ni­fi­car els danys al mobi­li­ari urbà (per­pe­trats per enca­put­xats que tot­hom sap que no for­men part de la pro­testa), els agents de la Brimo encap­su­la­ven mani­fes­tants pacífics a Gràcia. Els vídeos, cap­tats per veïns i pels matei­xos par­ti­ci­pants en la marxa, insis­teixo, pacífica, produïen ràbia i impotència. Una mura­lla de fur­gons blo­queja un car­rer i els agents empe­nyen els mani­fes­tants cap a la via paral·lela, on els espe­ren els anti­a­va­lots. Cops indis­cri­mi­nats en parts del cos vul­ne­ra­bles, insults, esco­pe­ters, alguns sense el número d’iden­ti­fi­cació, apun­tant amb foam per sobre de la cin­tura per­so­nes amb les mans enlaire, atacs poli­ci­als a premsa acre­di­tada, un infil­trat arren­cant el mòbil de les mans d’una noia que havia cap­tat imat­ges... Que tot això passi men­tre els par­tits nego­cien la inves­ti­dura pot ser orques­trat, com sos­pi­ten alguns, o no. Però la ciu­ta­da­nia i sobre­tot el govern –l’actual i el que vindrà– no hem de per­me­tre aquests abu­sos i vul­ne­ra­ci­ons de drets en un país que vol ser una república plena. Exi­gim res­pon­sa­bi­li­tats i, sobre­tot, revi­sem qui armem.