Carta a Pedro Sánchez

No escric per felicitar-lo, sinó per recriminar-li la seva visceralitat contra l’independentisme, en comparar-lo amb Vox, també pel seu tarannà centralitzador, exhibit al Congrés pels 140.000 M€ dels fons de la Unió Europea, que haurien de pal·liar la crisi econòmica per la Covid-19. Pel que hem vist, tot li és vàlid si pot aconseguir el seu objectiu, tant, que ni va consensuar la proposta que, casualment, fou acceptada amb l’abstenció (a quin preu?) de Vox. Ara podrà distribuir-ho al seu aire centralitzador.

Espanya, senyor Sánchez, no és una democràcia plena, car malauradament lidera el rànquing dels països amb menys democràcia. Per tant, no s’omplin més la boca ni vostè ni la ministra Robles volent fer creure tot el contrari. Avui tots sabem que Espanya va transitar de la dictadura al règim actual, seguint el guió previst pel dictador: restaurar la monarquia borbònica (corrupta), previ jurament de Joan Carles I, dels principis del Movimiento Nacional, i mantenint totes les institucions de la dictadura causants de la repressió i de la manca de llibertat d’expressió. Tot i així el “guru del PSOE, Felipe González”, va aconseguir vendre una imatge falsa de l’Espanya post-Franco, per formar part del mercat comú, el gener de 1986, amb la complicitat dels que aleshores eren els seus dirigents. Complicitat que deu seguir vigent després que el mercat comú deixés pas a la Unió Europea, que pel que es veu no ha tingut mai en compte ni els Tractats de Roma de 1957 ni els mateixos principis fonamentals del 2014, car segueix fent el sord i el cec a les denúncies de repressió i de manca de llibertats a Espanya, fetes per les Nacions Unides i les organitzacions internacionals dels drets humans. Tampoc va reaccionar quan la policia espanyola reprimia i atonyinava brutalment els que volíem dipositar el vot del referèndum de l’1-O (les imatges van horroritzar el món democràtic), cosa que l’ha fet còmplice de la brutal acció del govern espanyol. Resta evident que la UE vetlla més pels interessos econòmics que per la democràcia europea.

En les eleccions a Catalunya del 14-F, també vostè va optar per aplicar el 155 encobert, instant el TSJC a imposar l’esmentada data i no el 30-M, que havia proposat el govern català, seguint els consells dels epidemiòlegs. Igual que el 27-D del 2017, l’independentisme va tornar a guanyar malgrat la matussera judicialització i l’elevat absentisme generat per la pandèmia i, a més, superant el 50%, i vostè, com Rajoy, va fracassar estrepitosament. No se n’adonen, que el que anomenen “el problema catalán” no el resoldran mai per la via maldestra i repressiva, sinó negociant sense límits previs? Després del nefast govern del PP, esperàvem més del PSOE; tot i així li faig un curt recordatori d’alguns dels problemes que no ha resolt, per manca de voluntat política:

1. Cal substituir els alts càrrecs de la judicatura i de la fiscalia que fa molt temps que estan caducats, com també cal la conseqüent desjudicialització de la política a Catalunya.

2. Convé reprendre el diàleg, sense línies vermelles, amb el govern català, ja que ja no té excuses per resoldre definitivament les reivindicacions que reclama Catalunya.

3. Cal abolir la llei mordassa i posar al dia l’anacrònic dret penal, així com penalitzar les interpretacions lliures de determinats magistrats, que mantenen a presó els nou líders polítics catalans per sedició quan, segons la justícia europea, només van fer ús del dret d’expressió. Per tant, cal alliberar-los i atorgar-los l’amnistia junt amb els exiliats, car no hi ha hagut causa.

4. Cal que el nou pressupost de l’Estat inclogui incrementar notablement les partides de Salut i Ensenyament, retallant substancialment les militars i les de la corona.

5. És urgent fer una veritable reforma de les pensions, que inclogui els set punts que demana el sindicat de jubilats, entre aquests: a) no aplicar l’IRPF, car segons la Unió Europea ja no pertoca seguir cotitzant el que es va cotitzar els anys en actiu; b) incorporar els diputats i càrrecs públics al sistema general de pensions, la qual cosa incrementaria la caixa de pensions, buidada durant el govern Rajoy, i permetria garantir la percepció de les pensions als nous jubilats.