Els presos polítics els fan nosa

La fiscalia ha recorregut al Suprem contra el manteniment del tercer grau de Dolors Bassa i Carme Forcadell. No és que la notícia ens hagi agafat amb el peu canviat. Sabíem que superat el parèntesi de les eleccions del 14-F, la maquinària judicial tornaria a posar-se en marxa perquè els presos polítics no tinguin ni tan sols aquest règim de semillibertat. Ara són Bassa i Forcadell i d’aquí a uns dies es demanarà per a la resta. El motiu: fan nosa. Fa nosa que parlin. Fa nosa que els entrevistin els mitjans de comunicació. Fa nosa que la gent els manifesti el seu suport. Fa nosa que facin política. Fa nosa que recuperin un tros de vida més enllà dels barrots. I, sobretot, fa nosa que continuïn sent el símbol d’aquell full que es resisteix a girar. Perquè l’operació judicial contra l’independentisme s’executa a tots els nivells i en tots els fronts possibles. Però amb qui més s’acarnissa és amb els presos polítics. I tant li fa si el govern espanyol el controla la dreta més venjativa o la coalició més progressista. No hi ha diferència. Sembla mentida, doncs, que amb aquests termes –sumem-hi la querella contra la mesa del Parlament, el judici contra la sindicatura de l’1-O, les causes obertes contra càrrecs municipals, contra ciutadans...– encara es confiï que a l’altre costat de la taula algú, tres anys després, s’asseurà a dialogar.