Vergonya

Suposo que és per la pers­pec­tiva que els dona la distància, però trobo que la millor defi­nició del que està pas­sant a la casa reial espa­nyola aquests dar­rers mesos (he dit mesos?, perdó, volia dir anys) és el titu­lar del repor­tatge que feia aquesta set­mana el prin­ci­pal diari ale­many, el Frank­fur­ter All­ge­meine: Ver­go­nya reial, titu­la­ven. Més clar, l’aigua. Fins i tot a mi, que soc repu­blicà, em pro­voca ver­go­nya ali­ena, el que fa aquesta gent que jus­ta­ment el que em sem­bla que no tenen és ver­go­nya. Han lle­git vostès el comu­ni­cat que han fet les infan­tes Elena i Cris­tina aquesta set­mana per expli­car com és que s’han vacu­nat de la Covid-19 apro­fi­tant un viatge a Abu Dhabi a veure el seu pare? “Se’ns va ofe­rir la pos­si­bi­li­tat de vacu­nar-nos, i ho vam fer”, expli­quen. I es que­den tan amples. L’ocasió fa el lla­dre, diu el refrany. Tan cert com que no tot­hom està dis­po­sat a fer segons què, encara que les cir­cumstàncies li ho faci­li­tin. “Se’ns va ofe­rir la pos­si­bi­li­tat de vacu­nar-nos i ho vam fer”, deien, i hi afe­gien: “Si no hagués estat per aquesta cir­cumstància hauríem acce­dit al torn de vacu­nació.” Se n’ado­nen, del que diuen? Que ho han fet perquè se’ls ha pre­sen­tat l’ocasió? I que si no hau­rien fet com vostè i jo, que és espe­rar paci­ent­ment el torn. Això és el que els passa, a aquesta família? Que si se’ls pre­senta alguna ocasió l’apro­fi­ten? M’estal­viaré de fer la llista –perquè vostès ja les saben– de les oca­si­ons que ha tin­gut el rei emèrit i que no ha dei­xat pas­sar. I que ara pretén arre­glar –men­tre el Gobi­erno mira cap a un altre cos­tat– a base de regu­la­rit­za­ci­ons fis­cals milionàries. Ha arri­bat un punt en què sin­ce­ra­ment ha dei­xat de pre­o­cu­par-me, pel que fa a la casa reial. Això no vol dir, però, que no deixi de sor­pren­dre’m. I que em pre­gunti, és clar, vist aquest argu­ment tan rao­na­ble que tot­hom lamenta però accepta (“se’ns va pre­sen­tar l’ocasió i ho vam fer”), a quan­tes per­so­nes més –de la casa reial, del Gobi­erno, dels minis­te­ris o dels depar­ta­ments d’on sigui– se’ls ha pre­sen­tat l’ocasió. Diguin-me mal­pen­sat, però és que a hores d’ara ja en conei­xem uns quants...