Les infantes injectades

El pas del temps ens va demostrant que les disculpes de l’emèrit –“ho sento, m’he equivocat, no tornarà a passar”– eren profundament sinceres: efectivament no ha tornat a passar perquè en la privilegiada vida d’un rei cada caprici nou es dona una sola vegada, dues seria avorrir-se. Fins i tot matar elefants pot esdevenir una enutjosa rutina en l’agitada agenda d’un monarca capaç de canviar d’entranyables amb la mateixa facilitat que estrena mitjons, o sigui, cada dia, i amb la mateixa impunitat que regularitza presumptes delictes. Per això el racó de pensar on l’han enviat té les dimensions d’una illa paradisíaca folgada de comoditats. I com que estar per damunt dels altres deu ser un vici ben addictiu, ell, enganxat a la injecció de tota mena de luxes, havia de ser dels primers a saltar la cua per a punxar-se la vacuna de la Covid, que als súbdits ens serà administrada quan s’esgotin les llistes d’espera i s’esgotin les infantes que ens passin al davant. Veient la traça del pare, gairebé val més que la Cristina i l’Elena, germanes pretèrites, flamants injectades, ni tan sols es plantegin demanar-ne, de perdó. Un altre “m’he equivocat, no tornarà a passar” seria insultant. Ara bé, el vassallatge també és un vici, per això el 1994 l’aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol va presentar oficialment les seves disculpes a la Casa Reial després que en Mikimoto fes saludable escarni de les infantes al programa Persones Humanes. I per això fa només poques setmanes l’administradora única de RTVE, Rosa María Mateo, va forçar l’acomiadament dels dos treballadors del programa La hora de La 1 arran del rètol que anunciava “Leonor se’n va d’Espanya, com el seu avi.” És la mateixa disponibilitat a llepar les emmerdades sabates de la reialesa que s’han afanyat a exhibir alguns responsables del Partit Popular, celebrant que les infantes no han tret la vacuna a cap espanyol perquè se l’han posat a l’estranger. No sé què és pitjor, si injectar-se privilegis o portar el vassallatge a les venes.