Sense idees per cap banda

Mai tan pocs manifestants havien fet parlar tant. Els manifestants eren centenars, però els que proven de treure profit dels aldarulls són milers. El grup Godó magnificava el desordre per promocionar un tripartit; els convergents volien guanyar una posició d’avantatge per incorporar la CUP al govern; els unionistes, vendre que una Catalunya que no els vota s’enfonsa, i l’establishment habitual fa actes buits amb més comissionistes que empresaris per intentar tornar a l’autonomisme.

S’ha denunciat que al darrere dels aldarulls no hi ha cap idea. És així. Més greu és que qui ha de liderar la resposta a les protestes no en tingui tampoc cap, d’idea, i només busqui l’avantatge tàctic sobre l’oponent. Aquest egoisme i aquesta falta de lideratge fan molt més mal que cent contenidors cremats.

Hi ha un triple problema sanitari, econòmic i nacional que fa més de tres anys que està congelat. El lideratge del país, desunit, no sembla tenir ni el pla ni les habilitats per desbloquejar-ne cap dels tres. És cert que el poder polític és molt limitat, però això no justifica que el que tenim s’exerceixi malament. Si Prat de la Riba va muntar la Mancomunitat amb només el seu prestigi i un segell oficial, com pot ser que no es mantingui l’ordre públic de manera proporcionada amb 17.000 mossos?

Si persistim a situar perfils poc preparats al comandament, la decadència serà una profecia autocomplerta. Altres països poden escollir líders mediocres i aguanten per inèrcia i gràcies a les institucions. Nosaltres no; hem de triar líders que exerceixin com a tals, no de manera messiànica ni populista, sinó construint objectius compartits amb generositat i eficàcia.

La societat civil fa temps que espera que algú la convoqui amb un pla de futur.