Recta final

Deia Pere Ara­gonès en el debat de can­di­dats que es va fer a TV3 abans del 14-F que la seva inves­ti­dura ani­ria en paral·lel a un acord de pres­su­pos­tos. Que un cop superat el 14-F volia un acord ampli de govern (aquest idíl·lic qua­dri­par­tit amb ERC, JxCat, la CUP i els comuns que periodísti­ca­ment pot ser real­ment fructífer) i pres­su­pos­tos al mateix temps. Jo –ja ho vaig dir l’altre dia– soc dels que no tenen pressa i dels que con­fien que, encara que sigui a dar­rera hora, hi haurà un acord de govern i que no s’haurà de repe­tir les elec­ci­ons. El fet és, però, que som a la recta final i que el més calent sem­bla encara a l’aigüera. O això ens expli­quen. Ara­gonès i els seus han anat fent reu­ni­ons bila­te­rals amb Junts, la CUP i els comuns; diuen (diuen, diuen, diuen) que totes aques­tes tro­ba­des han anat tan i tan bé; però de moment no hi ha ni qua­dri­par­tit ni pres­su­pos­tos ni res de res. Fa patir, quan el mateix Ara­gonès par­lava aquesta mateixa set­mana, encara que fos indi­rec­ta­ment, de la pos­si­bi­li­tat d’una repe­tició elec­to­ral. “Estic con­vençut que ningú estarà temp­tat de jugar la carta de la repe­tició elec­to­ral per obte­nir millor resul­tat”, deia el gai­rebé pre­si­dent, que cri­dava la resta de for­ces del famós i estrany qua­dri­par­tit a “sor­tir de la zona de con­fort” i arri­bar a un acord “sòlid, honest i generós”. “No podem per­dre temps”, repe­tia ahir mateix. Pressió a tots, vaja. En la recta final de la nego­ci­ació –de la pri­mera de les nego­ci­a­ci­ons, que és la de la mesa i del pre­si­dent o pre­si­denta del Par­la­ment– a mi em fa l’efecte que serà ERC, qui final­ment també rebrà la pressió i s’haurà de defi­nir. Que a mesura que vagin pas­sant els dies de la set­mana vinent la pressió feta fins ara a la resta de for­ma­ci­ons serà per a ells. Una mena d’efecte bume­rang. No veig cap alter­na­tiva que no incor­pori a l’equació una entesa entre ERC i JxCat, i no veig que aquesta entesa hi sigui si no és per pac­tar un full de ruta que deixi clar de què anirà aquesta pro­pera legis­la­tura (el què, vaja) i que esta­bleixi els meca­nis­mes que cal­gui per evi­tar que es repe­tei­xin algu­nes de les des­a­vi­nen­ces lamen­ta­bles dels socis del govern Torra. Veu­rem. Aquesta set­mana en tin­drem les pri­me­res pis­tes. No sé si les defi­ni­ti­ves.