Ser el primer costi el que costi

Des que fa uns anys l’ús de les xarxes socials s’ha generalitzat, s’ha disparat l’obsessió d’alguns per donar el que es poden anomenar exclusives. Res importa més que dir que has estat el primer a penjar alguna cosa a Twitter, independentment del que això pugui significar. Aquesta setmana passada va morir el cantant català Àlex Casademunt en un accident de trànsit a Mataró. I la família se’n va assabentar per les xarxes socials. Minuts després de l’accident, ja estava penjat el lloc de l’accident, la identitat de la víctima i fins i tot fotografies dels equips d’emergència. Sembla que la cosa va anar que un sanitari ho va comunicar a un amic i que aquest va fer la resta. I que es dedicava a ressaltar en la publicació que ell havia estat el primer a donar la notícia.

I és llavors quan et preguntes: on és el límit entre la llibertat d’expressió, el fer públiques les informacions, el dret a la intimitat de les persones i el de la família que els comuniquin pels canals que toca el fatal desenllaç? És veritat que el cas de Casademunt té l’afegit que era un personatge popular pel fet d’haver participat en la primera edició d’Operación Triunfo. Però això no justifica cap invasió a la intimitat. Les xarxes socials tenen l’ús que tenen i aporten molts beneficis, però la salvamització que en fan alguns voreja, ja no tan sols el mal gust, sinó el delicte. De fet la família ho denunciarà, però la denúncia difícilment prosperarà. En canvi, la fiscalia del Suprem obrirà diligències per la piulada de Pablo Echenique sobre els disturbis per Hasél. No ho farà, però, contra qui va dir a Echenique que pensava que l’esquema que ell havia penjat de la nau que ha anat a Mart era una radiografia seva. Tampoc investigarà el xat de militars que volien afusellar milers de persones, ni els milers de piulades que insulten i degraden cada dia homosexuals, dones o immigrants. Malauradament, els possibles delictes a les xarxes només se circumscriuen en si ataques la unitat d’Espanya o ets independentista. I mentrestant, una família s’ha assabentat de la mort d’un membre seu per internet. I no passarà res.