Intersex, ballarins i llibres

L’Aran va néixer amb els òrgans genitals femenins i masculins. Quan era petit, a diferència de molts altres nadons, no el van operar per extreure-li un dels dos òrgans sinó que la mare va decidir que el nen convisqués amb tots dos òrgans sexuals fins que algun dia, quan fos gran, pogués triar lliurement. Es tracta d’un personatge intersex. I no és un personatge real, no. Es tracta d’un personatge de ficció, esplèndidament retratat, que ha inventat l’escriptora Muriel Villanueva al seu nou llibre “Semiidèntics”, publicat per Angle editorial.

“No em sento representat en res del que llegeixo”, em va dir un noia transexual que vaig conèixer fa un temps a un curs d’escriptura. I té tota la raó. La ficció, tant pel que fa a la literatura com a l’audiovisual s’ha omplert de personatges protagonistes que responen a uns cànons majoritaris i estàndards. Protagonistes homes o dones (majoritàriament homes, tot i que la dinàmica ara està canviant), que porten les regnes de la història, la trama, resolent tota mena de conflictes fins a abocar-nos a un final inesperat. Però com hem dit; homes o dones, nois o noies, nens o nenes. Però què passa amb altres realitats de gènere que no son les majoritàries?

Recentment, cada cop hi ha més llibres, sèries de televisió i pel·lícules que inclouen persones transgèneres i transexuals a les seves històries. Parlant de sèries em ve al cap la mítica Tranparent, o bé Sense 8, o Orange is the New black, entre alguns altres exemples. Pel que fa als gèneres no binaris la representació és encara més escassa. Una excepció és la sèrie Billions, que ha estat una de les primeres d’incloure de forma clara i rellevant un protagonista de gènere no binari. De fet, Asia Kate Dillions, la persona que interpreta al personatge, va protagonitzar un cert rebombori quan al presentar-se als premis Emmys no sabien si incloure-la a la categoria d’actor o d’actriu, fins que ell/ella (o potser hauríem de dir “elle”) va decidir competir en la categoria de millor actor de repartiment per tancar d’una vegada per totes la polèmica.

“Tots portem una masculinitat i una feminitat a dins”, afegeix l’escriptora Muriel Villanueva. Semiidèntics, l’obra a la que faig referència, tracta la història de dos bessons semiidèntics que desconeixen que l’altre existeix i que senten una mancança dins seu, com si els faltés una part d’ells mateixos. L’Ari compon cançons basades en les seves inquietuds mentre que l’Aran, el germà bessó, és ballarí i aconsegueix expressar els seus sentiments dalt d’un escenari. L’Aran, a més, és intersexual i en alguns moments se sent un noi mentre que en d’altres moments se sent una noia. I jo em pregunto: Som capaços, com a lectors o espectadors, d’entendre els gèneres no binaris?

Un cop un productor de cine em va contestar: “El públic no. S’ha de sentir identificat sempre amb el protagonista. Gays, lesbianes, trans, intersexs o fluids com a personatges secundaris, sí, però mai com a protagonistes”. Permeteu-me que posi en qüestió aquesta afirmació rotunda i des del meu punt de vista equivocada. Girar l’esquena a les minories, deixar-les de banda, és una manera d’excloure-les, de rebutjar-les. I sobretot de no entendre-les. Quantes vegades anem a una llibreria i ens trobem bons llibres amb personatges protagonistes que responguin a una minoria de gènere? Quantes pel·lícules podem veure amb un protagonista intersex, o fluid, o poligènere, per exemple? La resposta és clara. Pocs. Molt pocs. Encara queda un llarg camí per recórrer.

S’obre el teló i… l’Aran surt a l’escenari. Balla amb moviments sincopats, deixant-se endur pel ritme i la música, evaporant-se com ho fan els somnis… Firteja amb un altre ballarí, ara sentint-se noi, ara sentint-se noia i deixant-se guiar pel que li dicta el seu jo, al marge de les etiquetes. El públic aplaudeix exhaust i impactat per la bellesa de l’obra. Qui és?, es pregunta tothom. Un personatge intersex, l’Aran, senzillament l’Aran… O com diu Muriel Villanueva; “un personatge vulnerable i fràgil, como ho som tots. Un personatge que té la llibertat de triar el seu propi gènere i decidir… decidir qui realment vol ser a la vida”.