Sant Jordi esprimatxat

Vuit hores i vint-i-cinc minuts. Aquest és el temps màxim que dediquem a la lectura a la setmana. De les 168 hores que té una setmana, com a molt durant poc més de vuit hores tenim un llibre a les mans i ens ofeguem en aquest pou de plaer i riquesa que és la lectura. I no s’esgarrifin si pensen que és massa poc temps. Les 8 hores i 25 minuts són una xifra rècord, de “màxim històric”, que té una causa clara: el confinament per la Covid-19. En el darrer any, quan forçosament hem hagut de passar més hores a casa, ha augmentat el temps dedicat a la lectura: hem llegit mitja hora més a la setmana i, segons l’informe sobre els hàbits de lectura i de compra de llibres de la Federació del Gremi d’Editors d’Espanya, hem passat de les 6 hores i 55 minuts d’abans del confinament al màxim de les 8 hores i 25 minuts. El percentatge de lectors de llibres que llegeixen almenys una vegada a la setmana també va arribar al súmmum del 57% durant el confinament. I a Catalunya és on ha augmentat més el nombre de lectors per oci en temps lliure. I ara ens trobem a sis setmanes d’una diada de Sant Jordi que encara no sabem ben bé com la podrem salvar, després de la suspensió de l’anterior. El secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, deia fa uns dies que encara falta temps perquè es puguin aixecar gaires restriccions i que malgrat que es pot entreveure una certa millora de cara a la Setmana Santa, va deixar clar que no pensa que es pugui celebrar un Sant Jordi com els d’abans de l’arribada del virus. “Aquest Sant Jordi tornarà a ser diferent”, va dir. Però “diferent” no pot ser de cap manera nul. I tot i ser conscients que haurà de ser un Sant Jordi esprimatxat, tenim ganes de quedar-nos colgats de llibres i de roses, sigui a l’abril, sigui, com l’any passat, al juliol. Per les llibreries, pels editors i pels autors, però sobretot per nosaltres, els lectors.