LA GALERIA
La farmacèutica
Carles Porta, periodista de raça, cineasta i, sobretot, escriptor, s’ha fet un nom amb els seus Crims, tant a Catalunya Ràdio com a TV3. L’audiència el segueix perquè ha trobat el secret per explicar fets luctuosos, la gran majoria ja jutjats, d’una manera que és al mateix temps rigorosa i periodística i, per altra banda, que sembla una ficció sense ser-ho. Ha trobat la manera d’explicar-ho, el relat. Els que el coneixem de temps el vam descobrir com a escriptor amb Tor, tretze cases i tres morts. El 30 minuts va ser excel·lent, però ho va petar amb el llibre, que es continua venent. Després en van venir d’altres. Ara ha publicat La farmacèutica, amb La Campana, el relat dels 492 dies que va viure segrestada Maria Àngels Feliu. Abans, i ha estat la base del llibre, va aconseguir més de 500.000 oients amb el podcast El segrest. Serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi. Porta explica la veritat judicial, d’una manera planera però sobretot des del punt de vista de la Maria Àngels Feliu, la dona que va sobreviure a 492 dies en el garito on no podia estar dreta ni estirar-se del tot. Es basa en el sumari, en converses i en tres llibres publicats, un d’ells de cinc periodistes d’aquest diari encapçalats per la Tura Soler, la millor periodista d’investigació que tenim a casa nostra. És un relat amè en què queda clar el galdós paper que van fer els investigadors, l’instructor i el fiscal. Hi ha escenes, algunes de les quals ja sortien a Estampes del segrest d’Olot, que si les escrivís un guionista les rebutjarien per inversemblants. Proves a la paperera, gravadores esperant la trucada dels segrestadors que no enregistraven, civils posant escuradents a les cabines de telèfon. Però hi havia un segrest i també dues persones que van passar sis mesos de presó i que van ser falsament acusades, jutjades i absoltes. La farmacèutica posa llum a la foscor i explica com Tura Soler i Carme Puig van ser clau per resoldre un cas pel qual a la Guàrdia Civil es van penjar moltes medalles. I uns segrestadors cruels i ineptes. Puc assegurar que la Tura tenia la història i les fotos d’algun d’ells guardades de feia mesos, abans que la Guàrdia Civil s’hi posés i en Josep Torrent, el cap de la Policia Municipal d’Olot, fes confessar un dels autors. Un gran llibre que els recomano. En faltarà un altre, el que haurà d’escriure la nostra periodista Tura Soler, ara centrada en els assassinats de Susqueda.