Són uns cínics

No sé si l’adjectiu que més els escau és el de cínics, el d’insensibles, impertorbables, impassibles, inhumans o simplement mentiders. No ho sé. Tant m’és. Però sentint ahir a RAC1 Salvador Illa, l’exministre i futur cap de l’oposició al Parlament de Catalunya (espectacular, eh, Salvador, l’efecte Illa!); sentint-lo ahir, deia, em van passar pel cap tots aquests adjectius i algun altre. A can Basté li preguntaven, a l’exministre (espectacular, eh, Salvador, l’efecte Illa!), sobre l’evident contradicció del PSOE, que ha dit a tort i a dret que el que volen els socialistes és desjudicialitzar la política, però els eurodiputats del qual, aquesta setmana, han votat a favor del suplicatori a Puigdemont, Ponsatí i Comín. Això no és tornar a judicialitzar la política, vostès que diuen que cal girar full i asseure’s en una taula de diàleg?, li preguntaven. Impertorbable, impassible, Illa va explicar que no, que això no és cap contradicció; que no és pas que votant que sí al suplicatori el PSOE ara judicialitzi altre cop el cas. No. “És una simple col·laboració amb el poder judicial”, va dir. I es va quedar tan ample. Caram amb els eufemismes, Salvador. Una col·laboració? Quin cinisme! En la mateixa línia que l’excap de l’oposició i ara ministre Miquel Iceta, que se’l veu com un peix a l’aigua al Consell de Ministres i que aplica la mateixa fredor quan parla dels presos. “No són presos polítics”, insistia aquesta setmana, i ho argumentava: “Hi ha hagut campanya electoral fa molt poc a Catalunya i aquestes persones hi han pogut participar, i això no m’encaixa amb el concepte de pres polític”, deia. I ben satisfet responia amb un “claríssim que sí” a la pregunta de si ell també hauria votat a favor del suplicatori. Segons ell, té tota la lògica tornar a enviar a la via judicial un afer polític. “Si la justícia ens demana comptes de qualsevol cosa no ens hem d’escudar en la nostra condició de diputats”, sentenciava. No en va fer prou i Iceta encara es va permetre ironitzar sobre la incomoditat expressada per ERC i les advertències de Rufián, que els va recordar que Sánchez és a La Moncloa gràcies a ells. Els republicans estan incòmodes, va reconèixer Iceta. I va sentenciar: “Així és la vida.” Sense paraules.