Una decisió històrica

Cal deixar passar els dies per entendre la decisió de Pablo Iglesias de deixar la vicepresidència del govern espanyol per anar de diputat a l’Assemblea de Madrid, amb l’esperança que una aliança d’esquerres li pugui donar la presidència. Més enllà del fet que és un pas històric, entenc que Iglesias era conscient que podia tenir els dies comptats en l’executiu. El més probable hagués estat que si no plegava, el PSOE hauria convocat eleccions generals. El que diu Iglesias contra la corona, el poder judicial, contra les forces de l’ordre o que a Espanya no hi ha plena normalitat democràtica, no ho podia dir com a vicepresident espanyol. I encara menys parlar com parla de Puigdemont, a qui va qualificar d’exiliat polític. I és que són exiliats i presos polítics de l’estat del qual és vicepresident.