Quan es tanca una porta, s’obre una finestra, assegura la dita. Posats a fer balanç d’aquests darrers dotze mesos tan estranys, dels quals costa treure una lectura mínimament positiva, jo destacaria el reconeixement que han tingut els pobles petits per part dels urbanites, ofegats entre el ciment i l’asfalt durant els confinaments. I més que aquest reconeixement de la qualitat de vida que s’hi pot tenir, el que m’agradaria remarcar és el fet que el país ha posat el focus en la Catalunya rural no només com el jardinet pintoresc on esbargir-se sinó el lloc on establir-s’hi, i que s’ha admès que “les comarques” necessiten més inversions perquè la gent s’hi pugui guanyar la vida. D’això se’n diu reequilibri territorial i és indispensable.