‘No hi ha causa’

Aquesta set­mana hem sabut que l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, ha estat acu­sada de pre­va­ri­cació, frau en la con­trac­tació, mal­ver­sació de fons i tràfic d’influències, que no és poca cosa, per una sèrie de sub­ven­ci­ons muni­ci­pals per valor de 3,4 mili­ons a enti­tats “afins”, amb les quals ha tin­gut una estreta relació per­so­nal o pro­fes­si­o­nal, tals com l’Obser­va­tori DESC, la Pla­ta­forma d’Afec­tats per la Hipo­teca (PAH), l’Aliança con­tra la Pobresa Energètica i Engi­nyers sense Fron­te­res. Vist el titu­lar, ser mal­pen­sat esta­ria jus­ti­fi­cat, tenint en compte que l’alcal­dessa havia tre­ba­llat dins algu­nes d’aques­tes enti­tats, i l’afi­ni­tat amb l’acti­visme social i la ide­o­lo­gia política és evi­dent, però el que fan les per­so­nes de bona fe és no pre­jut­jar, con­ce­dir el bene­fici del dubte –la pre­sumpció d’innocència si no ets indepe ve d’ofici amb l’estat de dret– i, ja posats, mirar d’on ve l’acu­sació, perquè n’hi ha que fan ser­vir la justícia com a braç armat de la política. I bingo! La denúncia ve d’Abo­ga­dos Cata­la­nes por la Cons­ti­tución, que és una andròmina –cosina de Soci­e­tat Civil Cata­lana– que fa política de tri­bu­nals. Vaja, que fa més pudor la que­re­lla que les sub­ven­ci­ons. L’alcal­dessa s’ha limi­tat a dir que “no hi ha causa” i que tot s’ha fet dins la llei i els pro­ce­di­ments esta­blerts. Doncs ja està, ni cas. Ja pot dir la fis­ca­lia que sí, que inves­ti­garà; si hi ha alguna cosa, que es demos­tri; i si es demos­tra, en tor­nem a par­lar; men­tres­tant, però, tot el crèdit a l’alcal­dessa i al sur­sum corda. Res d’apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat per exi­gir dimis­si­ons, fer demagògia o per cri­mi­na­lit­zar; res de par­lar de finançaments il·legals, “màfies” o nepo­tis­mes, perquè això seria ser males per­so­nes.