Editorial

EDITORIAL

Els polítics, davant l'atipament de la gent

Després de l'èxit de la mani­fes­tació de dis­sabte, els cata­lans hem de dema­nar als nos­tres polítics jus­ta­ment allò que tenim seri­o­sos dub­tes que siguin capaços de com­plir: que comen­cin a ges­ti­o­nar la mul­ti­tu­dinària pro­testa ciu­ta­dana pres­cin­dint d'elec­to­ra­lis­mes. Dis­sor­ta­da­ment, la imatge d'uni­tat que els diri­gents de les dife­rents for­ma­ci­ons amb repre­sen­tació par­la­mentària van saber donar rere la senyera que sos­te­nien es va esvair tan bon punt es va dis­sol­dre l'arti­fi­ci­osa capçalera. Durant una de les pri­me­res valo­ra­ci­ons públi­ques de la jor­nada que va fer com a por­ta­veu del govern, el con­se­ller Joa­quim Nadal va voler subrat­llar que som on som per culpa del recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat que el Par­tit Popu­lar va pre­sen­tar en con­tra de l'Esta­tut. Ni un mot d'autocrítica, cap reflexió sobre els errors pro­pis d'un par­tit soci­a­lista incapaç de plan­tar cara a les con­tra­dic­ci­ons i als incom­pli­ments de José Luis Rodríguez Zapa­tero i que s'haurà d'esforçar molt per con­nec­tar amb el mis­satge d'ati­pa­ment que dis­sabte es res­pi­rava d'un cap a l'altre del pas­seig de Gràcia. Però els soci­a­lis­tes tam­poc són, en con­tra del que alguns ara pre­te­nen, els únics que han de refle­xi­o­nar seri­o­sa­ment sobre el prin­cipi i el final del procés que ha aca­bat amb unes expec­ta­ti­ves reta­lla­des i una ciu­ta­da­nia indig­nada. CiU, el prin­ci­pal par­tit a l'opo­sició, ha de recor­dar que va ser Artur Mas qui, pel seu compte i pres­cin­dint del PSC, se'n va anar a Madrid a pac­tar amb Zapa­tero l'Esta­tut que ha aca­bat trin­xat pel Cons­ti­tu­ci­o­nal.

A tots els per­toca la res­pon­sa­bi­li­tat de bus­car un mínim de con­sens al vol­tant de les exigències naci­o­nals, si de veri­tat han entès que el país reclama un punt d'inflexió en les rela­ci­ons amb l'Estat espa­nyol, un abans i un després que plan­teja unes regles dife­rents, uns objec­tius més ambi­ci­o­sos i un llistó més alt. Les elec­ci­ons de la tar­dor no poden ser cap excusa per ajor­nar una vegada més aquest debat, perquè el que s'ha recla­mat al car­rer ja no és l'Esta­tut que vam votar en el referèndum, sinó la neces­si­tat d'anar més enllà, de fer-ho junts, con­sen­su­ant un mínim de punts irre­nun­ci­a­bles per anar-los a defen­sar ple­gats a Madrid.

D'altra banda, la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal obre una gens reco­ma­na­ble via a la judi­ci­a­lit­zació de la vida cata­lana que podria desem­bo­car en anys de liti­gis si, com és pre­vi­si­ble, els con­tra­ris a qüesti­ons com ara la immersió lingüística apro­fi­ten els argu­ments que el tri­bu­nal espa­nyol els ha donat mas­te­gats per començar a pre­sen­tar recur­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia