Nevenka

S’ha fet justícia poètica amb Nevenka Fernández. Perquè la dels tri­bu­nals va arri­bar el 2002 quan van con­dem­nar l’alcalde de Pon­fer­rada del PP, Ismael Álva­rez, a una multa de 14.000 euros per asset­ja­ment sexual i psi­cològic a la que havia estat la regi­dora d’Hisenda. Amb el docu­men­tal de Net­flix, de New­tral (Ana Pas­tor) i rea­lit­zat per Mari­bel Sánchez-Maroto, es res­cata d’un oblit col·lec­tiu el pri­mer cas de denúncia judi­cial a un polític abu­sa­dor. Es res­ti­tu­eix la memòria i es repara soci­al­ment la víctima con­dem­nada “per jove, guapa i haver-se dei­xat” i “perquè ell, ja se sap, és així”. Va ser la pri­mera a alçar la veu en roda de premsa el 26 de març del 2001. I 20 anys després, valenta altre cop, de nou refe­rent, relata l’infern en un llarg monòleg. Arran­cant-se la lle­tra escar­lata que els homes li havien pen­jat, visi­ble encara, al pit. És un alli­be­ra­ment per­so­nal i, soci­al­ment, l’expi­ació necessària del que es va fer i del que encara queda per fer. Perquè ella va haver d’anar a viure a l’estran­ger; la família, a un poble de Lleó, i el polític con­dem­nat es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons el 2011 amb un nou par­tit, va obte­nir cinc regi­dors. L’escrip­tor Juan José Millás va rela­tar la història de Nevenka a Hay algo que no es como me dicen (2004). Millás cita García Márquez, que a Relato de un náufrago escriu que els tau­rons asset­gen el nàufrag cada dia a les cinc: “Ningú li va pre­gun­tar si havia con­tras­tat la versió amb els tau­rons.” Ismael Álva­rez no ha vol­gut par­ti­ci­par en el docu­men­tal.