En acte de servei

Aquest diumenge la Joventut Nacionalista de Catalunya va celebrar el seu 21è congrés. El títol que van escollir s’unirà a les frases que han identificat la JNC al llarg dels seus més de quaranta anys d’història: El nostre estel no és fugaç, Escola de patriotes, militants del país. Aquest congrés dona rang, formalment, a un lema identificatiu de l’organització que s’utilitza des del 2004: En acte de servei.

El president Puigdemont, que en fou membre, en el seu discurs de cloenda de la JNC destacava també la formació dels seus militants, la qualitat humana, l’obertura mental cap a Europa i el món i, sobretot, la seva mirada desacomplexada. Aquest desacomplexament és, segurament, el que va portar Judith Toronjo a dir en el seu darrer discurs a la militància –ja que juntament amb Albert Pérez van passar el testimoni de la direcció a Álvaro Clapés-Saganyoles i Ariadna Urroz– que “la llibertat de Catalunya no és una causa més”.

Ho comparteixo. Som on som perquè Catalunya no pot disposar dels seus recursos econòmics ni de les seves competències polítiques per decidir com vol viure, és a dir, per decidir totes les altres causes. Aquesta és l’agenda. Per això la notícia de les passades eleccions al Parlament és que l’independentisme va assolir el 52%. Aquest és el mandat sobre el qual cal treballar per bastir el nou govern sense oblidar que molts independentistes, sense deixar de ser-ho, el 14 de febrer es van quedar a casa i no van voler votar cap dels partits que, en principi, els representen. Que la veu dels joves els doni una mica de llum aquesta setmana i recordin, tots plegats, que per Catalunya i la llibertat cal estar en acte de servei.