Opinió

A la tres

La sinceritat d’Ábalos

“No es pot ser independentista i bon gestor, ministre? I en canvi unionista i bon gestor, sí? Caram

M’encanta, aquest, l’Ábalos. Perquè quan hi ha cap possibilitat que alguna cosa camini cap a la normalitat, que un dia d’aquests hi hagi un govern d’Aragonès que aposti per la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve) i hi hagi cap possibilitat de negociar alguna cosa entre els governs català i espanyol, va i surt el ministre i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, i en dos minuts ens esvaeix tots els dubtes. “Nosaltres no estem pel referèndum; estem per l’entesa i el marc de diàleg, prioritzant les necessitats dels ciutadans, procurant el benestar i el creixement econòmic”, va deixar anar ahir en ser interrogat sobre preacord entre ERC i la CUP, que és aquest preacord que preveu la possibilitat d’un nou referèndum a Catalunya. “Res de res”, diu Ábalos. Ni parlar-ne? Sentint-lo, jo començaria a canviar-li el nom, a la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve); potser més que una taula seria una sobretaula, una taula per fer-la petar, per fer tertúlies. O, si hi volen mantenir el nom, a la taula de diàleg potser hi podrien afegir “de diàleg de sords”, no? En tot cas, ministre, s’agraeix la sinceritat. No només per això de la taula, que ja ho sabíem, sinó pel concepte que, sentint les seves declaracions, ja es veu que té dels independentistes. Vaticina el ministre i secretari d’organització del PSOE que el fet que el govern català pugui prioritzar l’agenda sobiranista, “això incidirà de forma negativa en la gestió dels serveis públics en un moment tan delicat com el que passem”. Ai, Déu meu. Vaja, que les dues coses són incompatibles i que els independentistes per definició es veu que no poden ser ni eficaços, ni responsables ni bons gestors dels serveis públics. “Si es prioritza el projecte independentista menystenen la gestió”, diu Ábalos. Ai, cordons! (per no dir una altra cosa). No es pot ser independentista i bon gestor? I unionista i bon gestor, en canvi, sí, ministre? Té una gran confiança, aquest Ábalos, en els catalans. No se n’amaga. “N’espero bastant poc”, del govern de la Generalitat que surti de les negociacions, va dir. Sincer. Val més que no sàpiga –malauradament– que n’esperem alguns, del govern socialista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.