Opinió

De reüll

La ‘copla’

El problema no és que Rocío canti la ‘copla’ tal com és sinó on ho ha fet

Avui Tele5 emet el segon capítol d’aquesta llarga entre­vista que han ves­tit com a sèrie docu­men­tal i que han titu­lat gai­rebé com si fos el vers d’una copla: Rocío, con­tar la ver­dad para seguir viva. Perquè el que denun­cia la filla de la folklòrica és un drama real i no ver­sos que can­ten amors hiperbòlics, sag­nants i dolo­ro­sos. S’ha com­pa­rat l’impacte de l’entre­vista de Rocío Car­rasco, que ha fet que es pro­nunciï la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, amb la d’Ana Oran­tes, quan el 1997 va expli­car el seu infern a Canal Sur. El seu assas­si­nat va ser un xoc en una soci­e­tat que no veia la xacra de la violència con­tra les dones, sinó que hi veia la copla. També s’ha recor­dat el cas de Car­mina Ordóñez, quan el 2001 a Crónicas mar­ci­a­nas va denun­ciar que la seva expa­re­lla Ernesto Neyra l’havia apa­llis­sat. Tot i ser un per­fil simi­lar al de Rocío Car­rasco, el judici social va ser no creure un per­so­natge que cobrava per expli­car les seves ale­gries i misèries. Car­mina era filla d’aquesta copla. Però Rocío l’ha can­tat tal com és. El perill no és fer-ho en una tele­visió sinó en una en què molts se la sabien. I quan els ha con­vin­gut l’han can­tada. El cas de Fayna i El Yoyas, excon­cur­sants de GH2, per exem­ple; ella fa poc va rela­tar el seu cal­vari a Sálvame. En una tele­visió que ara fa de la violència de gènere una nova cam­pa­nya per blan­que­jar-se de molts anys con­sen­tint i expo­sant models i acti­tuds mas­clis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.