A Llagostera, un altre futbol és possible

Tot­hom a qui agrada el fut­bol té una ali­ne­ació al cap de l’equip de la seva vida. En el meu cas, no és del Barça sinó de la Unió Espor­tiva Lla­gos­tera: Gas­cons, Mar­ga­rit, Mayol, Enric Clara, Ramo­net, Finazzi, Flo­renci Clara, Toni Soler, Moll, Car­rasco, Joan Soler, Fran­cisco Sais. Altres fut­bo­lis­tes del moment: Josep Llo­ve­ras, Tino, por­ter suplent, Jordi Grau o Pere Sais, o Xirgu, Casas, Dar­der, Tari­nas, Ris­sech i molts altres. Què tenien en comú? Que eren nas­cuts a Lla­gos­tera. Par­lem de la mei­tat dels anys sei­xanta. També hi havia algun juga­dor de Girona o Sant Feliu, però la filo­so­fia era vital i en els diners ningú no hi pen­sava. Avui la UE Lla­gos­tera és a segona divisió B i amb una plan­ti­lla pro­fes­si­o­nal de 28 juga­dors, dels quals només n’hi ha tres de comar­ques giro­ni­nes, dinou dels Països Cata­lans, dos de l’Estat espa­nyol, tres de l’Argen­tina i un d’Haití. La història recent de la UE Lla­gos­tera és cone­guda. La tem­po­rada 2004/05, amb Josep Valentí de pre­si­dent, l’equip era a 2a regi­o­nal i va entrar Oriol Alsina d’entre­na­dor. El 2015 havia pujat a segona A. És un pro­digi que un poble de 8.600 habi­tants pugui tenir un equip en aquesta cate­go­ria. La tem­po­rada 2008/09 Isa­bel Tar­ragó, casada amb Alsina, va assu­mir la pre­sidència i des d’ales­ho­res la UE Lla­gos­tera Costa Brava és cosa seva i ara estan nego­ci­ant amb l’Ajun­ta­ment de Tor­ro­e­lla-l’Estar­tit per tro­bar un millor coixí econòmic que no el que els pot ofe­rir la migrada eco­no­mia local. El club té 1.200 socis i dis­set equips: segona B; 1a cata­lana; juve­nils A i B; cadets A, B i C; infan­tils A, B, C i D; ale­vins A, B, C i D, i ben­ja­mins A i B. En les cate­go­ries més bai­xes també hi ha juga­dors d’arreu, tot i que n’hi ha uns quants de Lla­gos­tera, però ni de bon tros els que vol­drien jugar a fut­bol. Fa un temps un grup de pares i mares van creure que un altre fut­bol és pos­si­ble i van crear el CF Base Lla­gos­tera, que en la seva samar­reta llu­eix el logo­tip de l’ONG Open Arms. Al club hi ha uns 140 nois i noies que hi juguen i d’aquests un 30% neces­si­ten algun tipus d’ajut social. Sense entrar a fons en els mèrits acon­se­guits per Alsina-Tar­ragó, el cas és que a Lla­gos­tera no està gens clar quina empremta dei­xen, lle­vat d’un camp molt millo­rat pagat amb diners muni­ci­pals i que pot­ser el nom de Lla­gos­tera és cone­gut a mig Estat espa­nyol, però d’això no en posa­rem cap tros a l’olla.