Mercat de dones i refugiats?

A l’Europa dels mercaders se li gira feina. Està festejant Turquia per renovar el pacte migratori que des del 2015 ha finançat amb 6.000 milions d’euros l’aturada de més de 3,6 milions de refugiats en aquest país i la devolució no gens humanitària dels qui intenten accedir a la fortalesa. Però Erdogan no està facilitant la necessària cosmètica per tranquil·litzar la consciència de Brussel·les, ans al contrari, provoca amb la il·legalització de partits kurds i amb la recent sortida del Conveni d’Istambul en un context de repressió de la dissidència política i intel·lectual, de restricció de la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica, de tortures i desaparicions. Veurem com s’acaba la jugada, en la qual, diguem-ho clar, les persones som moneda de canvi. Fixem-nos, si no, en el Conveni d’Istambul, aprovat fa deu anys, el primer instrument jurídicament vinculant per combatre la preocupant violència masclista: A la UE una de cada tres dones ha estat víctima de violència física i sexual des dels 15 anys; una de cada vint, violada; el 55% ha patit assetjament sexual; una de cada tres, abús psicològic per part de la parella i violència física o sexual per part d’un adult durant la infància. Que Turquia abandoni aquest conveni i que s’ho plantegin també Polònia i Hongria argumentant la defensa de la tradició i dels valors familiars és una pèssima notícia perquè és justament d’aquesta tradició patriarcal que ens hem de defensar. No volem una Europa que negociï amb els drets humans, ni amb els de les dones ni amb els de qui han de fugir de les guerres i de l’empobriment.