Assegut a la tassa del vàter

Fa poc vaig seure a la tassa del vàter i vaig començar a llegir l’assaig de Sebastià Portell Les nenes que llegien al lavabo (Ara Llibres), en què, partint de les seves experiències i narrant-ho amb el seu estil habitual, que fa de bon llegir, el poeta reflexiona sobre tot de temes relacionats amb la lectura. Parteix del concepte que Marina Garcés va exposar en una trobada de l’AELC i que dona títol al llibre. Quan la gent es tanca al lavabo per llegir, no quan llegeix per fer temps. I Portell ens passeja per records i vivències i noms i ens parla de cànons i d’esnobisme, de clàssics, de malalts de literatura, de “la temerària obligatorietat de la lectura” i, és clar, del plaer. Vaig haver de deixar de llegir quan, des de fora, amenaçaven d’esbotzar la porta.