A la tres
L’altra pandèmia
Potser la setmana entrant tindrem fred –així ho indiquen algunes previsions– perquè ja se sap que vivim en una zona en què tant ens poden afectar masses d’aire fred del nord com ben càlides del sud, però, de moment, aquests dies s’estan batent rècords de calor a tota l’Europa Occidental. A Anglaterra, per exemple, aquest dimarts es van superar els 24,2ºC, la temperatura més alta registrada en 53 anys, i a Orly, prop de París, van arribar als 25,1ºC, el registre més elevat a la zona des del 1955. A Catalunya, aquests dies no es registren rècords, de moment, però venim d’un hivern que ha resultat càlid a gairebé tot el país, amb anomalies de +2ºC i que només es pot qualificar, segons el Meteocat, de “normal” a menys d’un 10% del territori.
Algú dirà que aquestes calorades –o fredorades, com la nevada que va caure l’1 d’abril del 1910 a Girona, avui fa anys, per tant– ja havien passat algun cop anys enrere, com volent treure ferro al canvi climàtic, però obviarà que aquest no es mesura per moments puntuals sinó per l’evolució de les temperatures, entre altres aspectes. I les temperatures van cap amunt. Això és innegable. Des de principis dels anys 90 del segle passat, la mitjana de Catalunya ha augmentat 1ºC i es calcula que haurà pujat entre 2ºC i 3ºC l’any 2050. Direu que és poc, però és una barbaritat. Aquest augment global de la temperatura comportarà desglaços a les muntanyes i als pols, l’augment del nivell del mar i unes condicions meteorològiques més extremes.
Santi Vilanova, company periodista de fa anys a la campanya dels aiguamolls de l’Empordà i a l’antiga revista Userda i col·laborador d’aquest diari, amb àmplia militància en l’ecologisme, acaba de publicar el llibre L’emergència climàtica a Catalunya (Edicions 62), sobre el canvi climàtic en un país “que s’encamina al col·lapse ecològic”. Vilanova reclama que es rectifiquin ben aviat les polítiques de gestió del territori i de producció d’energia i alerta que si no ho fem patirem molt. Un avís clar contra l’altra pandèmia que ens arriba i que molts no volen veure.
